De la sorpresa i incredulitat inicial, la comunitat internacional i l’opinió pública mundial ha passat a la condemna sense pal·liatius pel putsch que l’Estat espanyol està portant a terme a Catalunya, i que ha activat una resposta popular catalana democràtica que de ben segur culminarà en la jornada referendària del proper 1 d’octubre. Una resposta popular que ha causat l’admiració mundial i que està desvetllant un tsunami de solidaritat entre molts sectors internacionals.
Les notícies internacionals cada cop van més plenes de cròniques des de Barcelona i Catalunya en general. Líders polítics com Merkel, Trudeau, Juncker, ja s’han pronunciat al respecte. Fem-ne un breu repàs.
A l’inici va ser Julian Assange
Molt abans de l’inici del putsch espanyolista, una personalitat de relleu mundial, certament envoltada de polèmica, com és Julian Assange, va ser el primer a posicionar-se contra les manipulacions del govern espanyol i la premsa acòlita. No només arran dels atemptats, sinó també quan es van produir els primers atacs contra els webs de la Generalitat per la campanya referendària. No només això, sinó que fins i tot es va oferir per ajudar a mantenir-les actives, malgrat les atzagaiades espanyoles. Segurament, aquest és un episodi, el de la guerra digital, del qual algun dia en sabrem alguna cosa.
La premsa de referència
Tota la premsa de referència a escala global segueix els darrers esdeveniments i posa molt l’èmfasi en la rigidesa del govern espanyol de no moure’s ni un centímetre de la seva defensa aferrissada de la Constitució. Alguns d’aquests mitjans, sobretot els econòmics, també es refereixen a la necessitat que el govern català renunciï al referèndum a canvi de concessions economicofinanceres que, lamenten, Rajoy no dona.
La classe política
La classe política europea i global s’adrecen directament a Rajoy i alerten que no passi cap línia vermella en la violació dels drets democràtics i civils dels catalans.
A banda de declaracions prèvies al putsch, com les del President de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i una portaveu de la Secretaria d’Estat dels Estats Units, que es van mostrar partidaris de negociar amb una Catalunya independent, si s’esqueia, un cop esdevingut el cop policial. La més contundent declaració condemnatòria ha estat la de la cancellera Merkel, encapçalant un seguit d’alts responsables polítics europeus que demanen explicacions a les autoritats espanyoles. Sembla ben clar que Espanya no ha mesurat bé l’impacte de la seva actuació i encara amenaça, en els dies que vénen, en incrementar-la.
La resposta del poble català a aquest increment repressiu pot posar en una situació molt difícil l’executiu espanyol. Ho veurem en els pròxims dies.
