Enmig de tot el brogit polític dels darrers dies cal destacar la presentació, el passat dijous, de l’informe sobre el referèndum de Catalunya publicat pel Grup Internacional d’Experts —un grup creat per l’Institute de Recherche sur l’Autodeterminations des Peuples et les Indépendances nationales (IRAI). La missió del Grup Internacional d’Experts ha estat la d’examinar els aspectes històrics, sociològics, polítics i legals del procés d’autodeterminació iniciat pel Govern i el Parlament de Catalunya.
“L’IRAI és un institut de recerca independent i imparcial l’objectiu del qual és fer recerca sobre aspectes relacionats amb l’autodeterminació dels pobles i les independències nacionals. Donades aquestes circumstàncies, l’IRAI ha considerat pertinent examinar el procés d’autodeterminació de Catalunya que actualment s’està duent a terme”, declarava Daniel Turp a l’inici de la jornada. Per a realitzar aquesta anàlisi, el president de l’IRAI i el president del seu comitè científic han comptat amb el suport de tres experts acadèmics de renom internacional: Nina Caspersen (Universitat de York, Regne Unit), Matt Qvortrup (Universitat de Coventry, Regne Unit) i Yanina Welp (Universitat de Zuric, Suïssa).
L’Informe del Grup Internacional d’Experts sobre el procés d’autodeterminació de Catalunya ha posat en relleu, principalment:
- El sorgiment d’una qüestió política fonamental, el dret a decidir, com ara el dret del poble català a decidir la condició política de Catalunya de manera lliure i democràtica. La gran majoria de catalans estan a favor d’aquest dret, tant si estan a favor de la independència com si no.
- Des de la dècada dels anys 2000 s’ha observat un augment en la demanda de major autonomia governamental, no només des de l’àmbit polític sinó també des de la societat civil catalana. D’ençà de la decisió del Tribunal Constitucional d’Espanya de l’any 2010, l’augment en la demanda d’independència s’ha observat tant en l’àmbit polític com a escala civil.
- La Llei del referèndum d’autodeterminació de Catalunya, aprovada pel Parlament de Catalunya el 6 de setembre de 2017 respecta, en essència, els estàndards internacionals per l’organització de referèndums.
- El llindar de participació —tant dels que votaran “Sí” com dels que votaran “No”— serà un element decisiu, ja que no només afectarà la legitimitat del resultat, sinó que també influenciarà la reacció de Madrid i de la comunitat internacional.
- El reconeixement d’un nou estat és una decisió de caràcter polític. Donada la naturalesa política capital d’una decisió com aquesta, es fa difícil predir la reacció de la comunitat internacional davant d’una declaració d’independència per part de Catalunya, sobretot si tenim en compte l’escassa quantitat de casos comparables a la situació catalana. La reacció de Madrid hi jugarà, sens dubte, un rol decisiu, però cal contemplar la possibilitat que la comunitat internacional no resti indiferent davant la petició d’independència de Catalunya si aquesta és expressada d’una manera pacífica i democràtica.
- El dret a decidir rau a la base del dret a l’autodeterminació dels pobles, inscrita a la Declaració Universal dels Drets Humans. També té el suport de les darreres modificacions en el dret europeu, així com del dret constitucional comparat i de la sentència Reenviament relatiu a la secessió del Quebec de la Cort Suprema del Canadà, un element clau que protegeix el dret a decidir dels quebequesos i el vincula al procés democràtic.
