Després de patir un procés catatònic, arran del reconeixement mundial a l’actuació els Mossos d’Esquadra, el govern espanyol reacciona i fa marxa enrere en la seva acceptació a la presència del cos policial català a l’Europol. Aquesta possibilitat es va donar per feta en les hores immediates als atacs terroristes de la setmana passada i, sobretot, després de la neutralització de l’escamot gihadista a Cambrils. Ja abans semblava consumada arran de la reunió de la Junta de Seguretat. I semblava que era qüestió de dies, fins i tot, quasi bé, d’hores, com aquell qui diu.
Però amb el pas de les hores van començar les rebaixes. I la primera en anunciar-les va ser la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria, partidària d’incrementar al nivell 5 el risc d’alerta terrorista i, en conseqüència, de desplegar milers de militars a tot l’Estat. Un cop ella va donar el primer pas, els mitjans i analistes espanyols van seguir-la a sac. I els polítics. De manera que, en pocs dies, tot allò que semblava que s’havia avançat va quedar en no res, com si es tractés d’una guerra de posicions. De la certesa que els Mossos s’havien guanyat la seva presència a l’organisme policial europeu, es va passar a un rebuig explícit, utilitzant totes les armes de la desinformació. Com dir que aquesta presència depenia de les normes internes de l’organisme europeu, deixant entendre que aquestes impedien la presència dels Mossos. Intoxicació total, perquè, com van declarar fonts del propi organisme, és una competència exclusiva de cada estat quins són els cossos que poden formar-ne part. De manera que Europol no té poder de vet sobre qui hi té accés, si té l’aval de l’estat corresponent. I per exemplificar-ho, només cal esmentar el cas de l’Ertzantza, que en forma part, amb l’aval espanyol, com a conseqüència dels acords parlamentaris entre el PP i el PNB.
Per enrarir encara més la situació, la negativa a l’accés a l’Europol, ha anat seguida d’una campanya per terra, mar i aire, i per les xarxes, de descrèdit dels Mossos i de la seva actuació policial, fins a límits insospitats, com el de fer públics, o intentar-ho, els noms dels responsables de la lluita contra terrorista o la de l’agent que va neutralitzar els terroristes de Cambrils, fets que els posaria en perill de mort.
Què és l’Europol?
L’Europol és l’agència policial de la Unió Europea, amb personalitat jurídica pròpia. No és un cos policial, si no una estructura conjunta on els cossos policials dels 28 estats membres de la UE comparteixen informació sobre un seguit de delictes majors com són el terrorisme, el tràfic internacional de drogues i de blanquejament de capitals, el frau organitzat, falsificació d’euros, tràfic de persones, cibercrim, explotació infantil, etc.
Té la seu a La Haia, i compta amb un staff de més 1.000 persones, 200 enllaços policials, 100 analistes criminòlegs, i té lligams amb altres instàncies mundials, de manera que constitueix un veritable centre o hub d’informació de les activitats criminals a la UE i fora d’ella.
La seva activitat és supervisada pel Consell de Ministres de Justícia i Afers Interiors (JAI/JHA, en anglès).
El seu director executiu és Robin Wainwright, un analista d’intel·ligència expert en contra terrorisme i crim organitzat. Nomenat el 2009, el Brexit, podria fer perillar la seva continuïtat en el càrrec.
El 2016, es va crear a l’interior de l’Europol el Centre Europeu Contra Terrorisme (ECTC), com a resposta als atemptats a Paris i altres ciutats europees que s’especialitza en aquest àmbit i que és dirigit pel Coronel de la Guàrdia Civil, Manuel Navarrete, antic membre del Servei d’Informació a Guipúscoa en la lluita contra ETA.
