La notícia té un punt de surrealista. Els primers espanyols que volen deixar Catalunya són … els policies nacionals. L’escàndol tercermundista que s’ha produït en els darrers dies a l’Aeroport del Prat, una de les trinxeres principals on hi ha el pols entre independentistes i dependentistes, ha posat de relleu una realitat que no per coneguda, no deixa de ser ben simptomàtica. Anem a pams.
Des del set d’abril, la Policia nacional espanyola, que és qui té la competència del control de passatgers que entren i surten de Catalunya pel Prat, ha d’obeir una disposició europea que ordena que, per motius de seguretat, els agents han de mirar un per un tots els passaports dels viatgers. Aquesta mesura, per ella mateixa, no té res d’especial. Però si coincideixen dues situacions en l’espai i el temps, pot donar lloc a un autèntic embolic, com el que ha estat passant als darrers dies a l’aeroport. Aquestes dues situacions són: l’arribada o la sortida de molts vols -molts d’ells transoceànics- en un espai de temps breu, i sobretot, un nombre totalment insuficient d’agents policials encarregats de supervisar els documents corresponents. Concretament, dos únics agents, van arribar a efectuar aquesta tasca en alguns moments. Lògicament, les cues es van disparar, els nervis van desfermar-se i l’escàndol monumental estava servit. Multiplicat pel fet que molts dels viatgers veien com la lentitud en el control els va fer perdre les seves connexions aèries.
De seguida, totes les mirades s’han dirigit al flamant nou Delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, polític que des que va assumir el càrrec ara fa uns mesos, no ha parat de sortir per totes els mitjans de comunicació a l’abast -que són molts- i ha assolit una visibilitat enorme, com a conseqüència d’implementar la coneguda com a Operació Diàleg que, sota la direcció de Soraya Sáenz de Santamaría, consisteix bàsicament en pontejar el govern de Catalunya i dirgir-se directament a la societat civil catalana, en la seva ofensiva contra el procés independentista. Les demandes d’explicació, lògicament, no van trigar a sorgir, i en aquest cas, el més ràpid va ser el Conseller Josep Rull. Després d’uns dies de silenci quasi monacal, Millo, va prometre que s’implementaria mesures per evitar aquestes situacions. I efectivament, dimecres es donava a conèixer que 20 policies de la comissaria de Cornellà de Llobregrat, seran traslladats al Prat per reforçar el servei de passaports.
Les raons
Tanmateix, ¿com s’explica que aquests problemes només passin al Prat, i no pas en cap altre dels grans aeroports de l’estat, com poden ser els de Barajas, Palma de Mallorca i Màlaga?
La resposta és molt clara, l’escassedat d’agents de la Policia nacional espanyola a Catalunya. I és que una gran part del contingent policial espanyol, format per una mica més de 3.000 agents, hi són destinats de forma forçosa. Però quan comencen a aconseguir punts, així que poden, demanen el trasllat fora de Catalunya, on la relació entre el sou net i el cost de la vida, és molt més avantatjós. De manera que es pot ben bé dir, que són els primers en anar-se’n del nostre país. Un altre element a tenir en compte és que l’anomenat plus de territorialitat que perceben (uns 54 euros) no compensa per res. I cal tenir en compte que aquest plus és molt inferior als dels agents destinats a Madrid (200 euros) i al País Basc (aprox. 100 euros), de manera que són pocs els que opten per romandre a Catalunya.
Aquest episodi denota un exemple de les disfuncionalitats que produeix l’obsessió espanyola per evitar que s’incrementi el nombre d’independentistes a casa nostra.
Hi ha, però, que pensen, que l’episodi no és fortuit i que és conseqüència d’una operació perfectament orquestrada que doni un visió tercermundista del referent logísitic per excel·lència de Catalunya i deslegitimi als ulls dels passatgers i dels seus governs, la imatge de Catalunya, sobretot ara que s’acosta el moment decisiu del referèndum.
L’INDEPENDENCIA ES L’UNICA SORTIDA PER ELS PROBLEMAS QUE TÉ CATALUNYA. AL FINAL, CATALUNYA SERÁ LLIURE !!