Segons l’advocada eslovena Ana Stanic, el reconeixement internacional no és ara un element crucial per esdevenir un estat propi. El més important, a banda de la relació entre les persones i la cooperació entre estats, “és tenir un govern eficient que sàpiga explicar al món qui és i què vol Catalunya”. Així ho va dir Stanic durant el novè Esmorzar de la FOCIR celebrat a l’Institut d’Estudis Catalans.

Stanic va fundar fa deu anys a Londres el prestigiós bufet de dret comunitari “E&A Law” del qual n’és presidenta. És especialista en conflictes entre estats europeus i una gran entesa en processos d’independència, especialment familiaritzada amb el cas català. Per això, durant l’Esmorzar FOCIR, l’eslovena   subratllà que en els moments de transició és vital el rol de la diplomàcia. En aquest sentit, l’advocada féu referència a la diplomàcia que duu a terme el govern català però sobretot es va referir a la diplomàcia pública i a tots aquells àmbits on poden actuar les persones individuals catalanes que tenen una bona i reconeguda trajectòria professional. Stanic afirma que les organitzacions de la societat civil i les persones individuals han de fer d’altaveu del procés que viu que Catalunya però sobretot han de fer comprendre al món que Catalunya pot ser experta i pot tenir un lloc al món perquè és especialista en temes com  ara la crisi dels refugiats o el canvi climàtic.

L’especialista en dret comunitari, que va ser ponent a les darreres Jornades FOCIR, instà els catalans a tenir veu pròpia en la comunitat internacional, a explicar quins són els principis que configuren la nostra nació. Va voler deixar clara la importància d’intercanviar opinions, sense parlar del passat, sinó del moment que viuen ara els catalans i les catalanes.

Davant la pregunta “quin és el requisit pel reconeixement català”?, l’advocada respongué que no hi ha un criteri concret, sinó que el més important és tenir un estat eficient, un territori i unes persones que hi habitin. “No hi ha res que en la llei Internacional que prohibeixi la declaració de la independència”. En aquest sentit, Stanic afegí que tal i com ha succeït en altres processos de secessió, no cal preocupar-se en excés pel reconeixement internacional per part dels altres estats perquè aquest arribarà al cap d’un temps i no necessàriament serà ni automàtic ni ràpid.