De forma inexorable, l’acció exterior s’està convertint en un camp de batalla de primeríssima dimensió, al llarg del procés. Una nova prova d’això, el tenim en el reforçament que el govern de Catalunya acaba de donar amb el nomenament de tres delegats a Ginebra, als països nòrdics i als països bàltics i Polònia. Cal dir que tants els nòrdics, com els bàltics, són els que en els darrers anys, més atenció han fet a la reivindicació democràtica i independentista catalana, per la qual cosa el nomenament de delegats permanents, té una rellevància inequívoca. Pel que fa a la delegació a Ginebra, a ningú se li escapa que és una ciutat seu d’algunes de les més importants institucions multilaterals mundials, i subseu de l’ONU, amb la qual cosa tenir-hi un delegat pot potenciar molts els contactes a escala mundial i amb les principals organitzacions internacionals. Fem-ne un cop d’ull.
El nou delegat a Ginebra és Manuel Manonelles i Tarragó, que fins ara havia exercit de Director General d’Afers Multilaterals i Europeus al Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, dirigit per Raül Romeva. La delegació a Ginebra impulsarà les relacions multilaterals a la ciutat que acull més organismes internacionals del món. Val a dir que aquesta delegació no s’ocuparà de la relació amb l’estat suís, atès que aquesta és competència d’un altre delegat, Martí Anglada, que ho és també de França. La nova delegació, doncs, es centrarà exclusivament en els afers multilaterals o globals, fet que li dóna una rellevància estratègica de primer ordre.
La delegació amb seu a Copenhaguen, serà ocupada per Francesca Guardiola i Sala, i representarà els interessos de Catalunya a Dinamarca, Suècia, Noruega, Finlàndia i Islàndia. Tots ells són països referencials per a l’independentisme català, com ho demostra el fet que sovint es parla que la independència permetrà crear “la Dinamarca” o “la Finlàndia” del mediterrani. Per altra banda, alguns d’aquests països han donat signes inequívocs de “comprensió” amb el procés independentista català i s’hi han sentit veus reclamant a l’estat espanyol que negociï de bona fe amb Catalunya.
Pel que fa a la delegada, compta amb una àmplia experiència internacional, i havia ocupat alts càrrecs de responsabilitat a la Generalitat: subdirectora i després directora general de Relacions Exteriors a la Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. I al llarg del 2016 va ser directora de Relacions Institucionals a l’Agència de la Competitivitat de Catalunya (ACC1Ó), la principal eina d’internacionalització de les empreses catalanes del govern de Catalunya, adscrita al Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat. Per altra banda, es dóna la coincidència que la delegada és la germana de l’exfutbolista i ara entrenador, Josep Guardiola.
Pel que fa a la nova delegació de Varsòvia, s’ocuparà de les relacions bilaterals i regionals amb Polònia i els tres països bàltics, és a dir, Estònia, Letònia i Lituània. La delegada serà Ewa Adela Cylwik, experta assessora en Drets Humans i en l’Esport, amb una àmplia experiència internacional. A més del català i el polonès, parla l’anglès, el rus, l’alemany i l’espanyol.
En el cas particular dels estats bàltics, són els que probablement més desacomplexadament han mostrat una comprensió envers el procés independentista català, tant és així que fins i tot s’han produït diversos incidents diplomàtics amb l’estat espanyol, arran de declaracions de polítics bàltics que no van agradar gens a Madrid. A més, recentment, el Ministeri d’Afers Exteriors espanyol va decidir retirar l’exequàtur al llavors cònsol honorari de Letònia a Barcelona, Xavier Vinyals, acusant-lo d’haver penjat una estelada a l’edifici on es troba el consolat. L’acció va ser durament condemnada per les autoritats letones, que, malgrat les pressions espanyoles, s’havien negat sistemàticament a destituir-lo. Vinyals és també conegut per ser un dels principals impulsors de la Plataforma Pro-Seleccions Catalanes.
Una altra prova d’aquesta proximitat dels països bàltics a Catalunya, es deriva de les pròpies declaracions de l’ex-ministre Margallo que va reconèixer que hi havia fet fins a quatre viatges per impedir que encara fossin més explícits en el suport a Catalunya, si bé no va concretar què es va parlar.
Una xarxa cada cop més ambiciosa
Amb aquestes tres noves delegacions, la Generalitat va teixint una xarxa internacional cada cop més ambiciosa. Recordem que, a banda d’aquestes tres, ja existien les de Brussel.les, que assumeix la representació davant la Unió Europea, així com també davant de Bèlgica, Holanda i Luxemburg; la de París, que s’ocupa de França i Suïssa; la de Londres, que ho fa del Regne Unit i Irlanda; la de Washington, i que compta també amb una oficina a Nova York, amb Estats Units, Canadà i Mèxic, com a àmbit d’actuació; la de Berlin, que té cura de les relacions amb Alemanya; la de Roma, amb Itàlia, Malta i San Marino; la de Viena, que s’ocupa de les relacions amb Àustria, Hongria, Txèquia, Eslovàquia i Eslovènia; i la de Lisboa, amb Portugal.
Altres delegacions s’obriran segons les previsions són a Rabat, al Marroc; una específica per al Vaticà; a Zagreb, que cobriria els Balcans, Grècia, Bulgària, Moldàvia i Romania; una a Ciutat de Mèxic, que s’ocuparà de Mèxic i de l’Amèrica Central, i que doncs, s’independitzarà de la de Nova York; a Buenos Aires, que ja existia, però va ser tancada el 2011, per la crisi, però que es tornarà a obrir i tindrà al seu càrrec les relacions amb Argentina, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Equador, Paraguai, Perú, Uruguai, Veneçuela i Xile; i la de Seül, que s’ocuparà de Corea del Sud, la Xina i el Japó, si bé és probable que en aquests dos darrers s’acabin obrint oficines pròpies.
