Els Pressupostos del 2017 van ser aprovats ahir en una sessió força tensa, com era d’esperar, per la reacció dels grups unionistes. I més encara, quan el Conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, va respondre les atzagaiades espanyolistes, va afirmar, en referència a un diputat de Ciutadans, que es trobava més còmode “envoltat de falangistes“, en referència a l’assistència d’aquest a la fracassada manifestació unionista del cap de setmana passat.

Pressupostos, esmenes i Llei d’acompanyament

Pel matí, s’ha aprovat la Llei de Pressupostos del 2017 que preveu partides per dur a terme un procés referendari sobre el futur polític de Catalunya. La cambra ha aprovat la majoria de punts dels pressupostos, els primers del Govern de Carles Puigdemont, per 64 vots a favor (JxSí i 2 diputats de la CUP), 62 en contra (Cs, PSC, PPC i CSQP) i 7 abstencions (la resta de diputats de la CUP).

La llei incorpora dues esmenes aprovades, una de la CUP i una altra de CSQP, sobre la disposició addicional trenta-unena, relativa a mesures en matèria d’organització i gestió del procés referendari.

La de la CUP, que suprimeix la part final de la disposició, ha estat aprovada per 72 vots a favor (JxSí, CUP i 1 de CSQP) i 9 en contra (CSQP). Els grups de Cs, el PSC i el PPC no han participat a la votació. El text aprovat diu: “El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2017, ha d’habilitar les partides per garantir els recursos necessaris en matèria d’organització i gestió per fer front al procés referendari sobre el futur polític de Catalunya.”

La de CSQP, de modificació de la disposició, ha estat aprovada per 71 a favor (JxSí i CSQP) i 13 en contra (CUP, 1 de JxSí i 3 de Cs). La resta de diputats no han participat a la votació. El text aprovat diu: “El Govern, dins de les possibilitats pressupostàries, ha de garantir la dotació econòmica suficient per fer front a les necessitats i els requeriments que es derivin de la convocatòria del referèndum sobre el futur polític de Catalunya, acordat en l’apartat I.1.2 de la Resolució 306/XI del Parlament de Catalunya, amb les condicions establertes en el Dictamen 2/2017, del 2 de març, del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya“.

Abans del debat, el vicepresident primer, Lluís Maria Corominas, ha llegit una nota signada pel secretari general i el lletrat major en què consideren que la disposició addicional trenta-unena i l’esmena de la CUP està afectada per la declaració de nul·litat que estableix l’apartat primer de la Interlocutòria 24/2017, del 14 de febrer, del Tribunal Constitucional.

A la tarda, el Ple ha aprovat la Llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, coneguda com a “llei d’acompanyament dels pressupostos”. La cambra ha aprovat la major part del dictamen per 65 vots a favor (JxSí, 2 diputats de la CUP i 1 de CSQP), 60 en contra (Cs, PSC, CSQP i PPC) i 7 abstencions (de la resta de diputats de la CUP). Alguns articles han estat aprovats amb resultats diferents, i un, el 186, ha estat rebutjat.

A favor del referèndum unilateral

La sorpresa ha saltat quan la diputada de Catalunya Sí Que es Pot (CSQP), i membre de Podem, Àngels Martínez Castells, ha votat favorablement, l’esmena de la CUP que habilita les partides necessàries per a fer un referèndum unilateral. La diputada de seguida s’ha afanyat a declarar que no es tractava de cap error, sinó que, “He votat en consciència perquè la defensa del referèndum implica voluntat i partides per fer-lo possible“. Les reaccions han estat immediates. Les diputades de la CUP l’han felicitada, mentre que des del seu propi grup parlamentari, s’ha recordat que no va assistir a les dues darreres reunions on es va decidir el sentit del vot respecte a l’esmena cupaire. Ara caldrà veure si la diputada serà castigada pel grup parlamentari. Val a dir, que no és la primera vegada que ha protagonitzat friccions dins de CSQP.

Nascuda a Mollet el 1948, va militar al PSUC (1968-1982), per després passar al PCC i a EUiA (1982-2014). El 2015, va entrar a Podem, en la llista encapçalada per Albano Dante, i en les eleccions del 2015 al Parlament, va ocupar el quart lloc per Barcelona en la llista de CSQP.

Va ser professora i investigadora a la Facultat de Ciències Econòmiques de la UB durant trenta anys. El seu àmbit d’interès ha estat el de l’Economia i Dona. La seva tesi doctoral, però, dirigida pe Fabià Estapé, analitzà els governs provisionals a Portugal després de la Revolució dels Clavells. Després de la jubilació ha estat nomenada membre del Consell científic d’Attac, i presideix la plataforma Dempeus per la salut pública.