Com era de preveure, el Tribunal Constitucional espanyol es troba sota sospita a Europa. Aquesta és la conclusió que s’extreu d’una opinió emesa pel Consell d’Europa, (CoE), el màxim organisme que vetlla pels drets humans, la democràcia i l’estat de dret, als 47 estats que formen el continent. Concretament, ho ha fet un dels seus òrgans, la Comissió de Venècia, un òrgan consultiu en afers constitucionals i més específicament en institucions democràtiques, drets fonamentals, justícia constitucional i justícia ordinària, eleccions, referèndums i partits polítics. En un comunicat que s’ha fet públic avui, però el contingut del qual ja era conegut fa uns dies.
Un TC no neutral
L’opinió sosté que la reforma del Tribunal Constitucional impulsada pel govern espanyol, aprovada per les Corts Generals i considerada constitucional pel propi TC (si bé amb tres vots contraris) i que permet suspendre polítics que desobeeixin les seves sentències, com passa amb el cas dels responsables polítics independentistes catalans, va en contra del funcionament de tota instància de justícia constitucional, que per definició ha de ser neutral, i només jutjar la constitucionalitat de les lleis. De fet, el converteix en un òrgan de justícia ordinari, assumint competències que li corresponen a altres instàncies (els tribunals ordinaris, per exemple, els tribunals superiors i, en darrer terme, el Tribunal Suprem). En conseqüència es viola el principi de separació de poders. Cal recordar que els membres del TC són escollits 2 pel govern, 4 pel Congrés, 4 pel Senat i 2 pel Consell General del Poder Judicial, i que no forma part del Poder Judicial. De fet, a la constitució espanyola, el poder judicial és tractat en el Títol 6, mentre que el TC ho és al Títol 9, de manera que són òrgans de l’estat ben diferenciats.
La Comissió de Venècia, també qüestiona que el TC pugui actuar per iniciativa pròpia, d’ofici, a l’hora de sancionar, atès que el principi bàsic del seu funcionament és el d’actuar a instància de part, és a dir, quan una part capacitada li ho demana.
I el Tribunal d’Estrasburg, aviat
En definitiva, la més important instància d’Europa pel que fa a la defensa dels drets humans, ha donat una immensa repassada a un estat espanyol que en la seva ofensiva contra el procés democràtic independentista català, està perdent tots els papers.
Cal recordar, a més, que en cas de ser condemnats, els polítics jutjats per la consulta participativa del 9N, és a dir, Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs, un cop esgotada la via jurisdiccional dels tribunals espanyols, ja han anunciat que recorreran al Tribunal Europeu dels Drets Humans,(TEDH), amb seu a Estrasburg. Aquest tribunal entèn sobre les denuncies de violacions de drets reconeguts a la Convenció Europea dels Drets Humans, adoptada precisament pel Consell d’Europa, l’any 1950.
L’estat espanyol ja ha estat condemnat en diverses ocasions per aquest tribunal, pel que fa a violacions dels drets humans, com per exemple, per practicar la tortura. El 2004, per exemple, va condemnar-lo per no haver investigat de forma efectiva, i en profunditat, les denúncies de tortures als 15 independentistes detinguts poc abans dels Jocs Olímpics de Barcelona.
Suspensió de drets polítics a la Unió Europea
Per altra banda, a ningú no se li escapa que si Espanya persevera en aquesta actitud de violació continuada dels drets humans, i fins i tot decideix d’una manera o una altra (articles 155, 116, llei de seguretat nacional, etc.) intervenir o fins i tot suprimir l’autogovern de Catalunya i reemplaçar-lo per autoritats no democràticament escollides, tot plegat podria portar a l’aplicació de l’article 7 del Tractat de la Unió Europea que preveu la suspensió dels drets polítics d’Espanya (el dret de vot) a les instàncies de la UE, per violació dels valors que figuren en l’article 2, que són el respecte a la dignitat humana, la llibertat, democràcia, igualtat, estat de dret, així com el respecte als drets de l’home, inclosos els drets de les persones que pertanyen a les minories, etc. Altres valors igualment preservats són el pluralisme, la no-discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtat entre les dones i els homes.
Portar el “currículum polític” dels membres del TC a Europa
El ple del Parlament de Catalunya, en la seva propera sessió, votarà una moció de la CUP, que insta el Govern a fer en 20 dies un informe dels membres que formen l’alta judicatura, la fiscalia general i el propi TC, per a enviar-lo a diferents tribunals i instàncies internacionals.
Concretament pel que fa als membres del TC, la CUP afirma que dos són escollits directament pel govern, un dels quals és un ponent habitual de la Faes (think tank fins fa poc vinculat al PP i presidit per José Maria Aznar); dos més són antics militants del PP, un dels quals va ser durant 17 anys diputat al Congrés d’aquest partit. A més quatre altres magistrats van iniciar la seva carrera judicial sota el règim franquista, és a dir, van ser jutges franquistes. En definitiva, la composició del TC presenta importantíssimes mancances que qüestionen clarament la seva neutralitat política.
Igualment la CUP demana en la moció referida, informar a les instàncies internacionals de la politització de la Fiscalia General, que actua com a corretja de transmissió del govern, fet que va portar fins i tot a la dimissió d’un Fiscal General, per les constants ingerències del Ministeri de Justícia. En aquest sentit, demana que el Parlament reprovi el Ministre de Justícia, Rafael Català, per “l’evident utilització política del poder judicial en el conflicte democràtic contra Catalunya“.
Finalment, també demana al Parlament que requereixi al TC que “davant la seva evident politització i dependència partitocràtica“, s’abstingui de resoldre en relació a aquells processos que tinguin a veure amb decisions preses pel Parlament de Catalunya.
Aquest informe es demana que s’enviï al propi CoE, al Consell de Drets Humans de la ONU de Ginebra, a la Comissària de Justícia de la UE, al ja esmentat TEDH, a la Cort Internacional de Justícia de La Haia, al Tribunal Russell, a Amnistia Internacional i a Human Rights Watch.
