Aquest divendres, la justícia ordinària i la constitucional espanyoles, probablement han batut el rècord de decisions contra el procés independentista. L’anomenada, periodísticament, Brigada Aranzadi, en referència als advocats de l’estat que impugnen sistemàticament qualsevol moviment de l’independentisme parlamentari i executiu s’ha superat. Volen paralitzar la dinàmica política catalana. Vegem-ho.
Les lleis de la desconnexió
El TC ha estimat el recurs d’empara contra les ponències conjuntes de les tres lleis de desconnexió impulsades per la Mesa del Parlament i tota la tramitació derivada d’aquests treballs.
Aquestes lleis són la llei de la protecció social, la de règim jurídic i la de la hisenda. Argumentant que s’havien violat els drets fonamentals dels grups parlamentaris de C’s i del PSC, el Tribunal no entra en el seu contingut, i es limita a instar al Parlament que si ho considera adient reiniciï de nou aquestes ponències, però no com a ponència conjunta.
La llei de protecció social desenvolupa la Seguretat Social de la Catalunya independent. La de règim jurídic, ha de desenvolupar la transitorietat jurídica en el moment de la desconnexió amb la legalitat espanyola, en d’altres paraules, és la que ha d’evitar que existeixi un buit legal durant el procés. Finalment, la de la Hisenda, és la que ha de fer possible una estructura d’estat vital com és la hisenda catalana.
Afers Exteriors i relacions diplomàtiques
El TC també ha sentenciat respecte les relacions exteriors, en el sentit que Catalunya no pot desenvolupar relacions diplomàtiques amb un estat, ni tampoc practicar la diplomàcia pública. Aquesta darrera prohibició sembla pensada per a retallar les activitats del Diplocat, que ha estat una instància cabdal en els afers exteriors catalans en els darrers anys, teixint complicitats amb insitucions culturals, socials, esportives, artístiques, etc. d’arreu del món, i amb un notable ressò. Tot i això, el TC considera que Catalunya sí que és un actor internacional, i, en conseqüència, no impedeix el desenvolupament de les activitats de la conselleria que encapçala Raül Romeva.
El Judici pel 9N
Per la seva banda, la justícia ordinària, per la via del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ja anunciat la data pel judici contra els considerats organitzadors de la consulta del 9N, és a dir, el President Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega, i l’ex-consellera Irene Rigau. Concretament serà entre els dies 6 i 10 de febrer, i tots tres seran jutjat pels càrrecs de desobediència i prevaricació per impulsar, o no fer res per impedir, el procés participatiu del 9-N després que el Constitucional anul·lés la convocatòria de la consulta. La petició fiscal és de 10 anys d’inhabilitació per al primer i 9 anys per a les altres dues. Artur Mas, ha ironitzat amb el fet que ha coincidit amb la celebració de la cimera del Pacte Nacional perl Referèndum, i ho ha considerat com la manera que la justícia espanyola fa els regals de nadal.
Lluís Corminas declara
Finalment, el diputat de JxSí i primer vicepresident de la Mesa del Parlament de Catalunya, Lluís Corominas, ha comparegut com a testimoni també davant del TSJC, per a declarar com a testimoni de la defensa de Carme Forcadell, en la causa que es porta contra ella per permetre el debat i el vot de les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent. La declaració ha durat aproximadament una hora.
Es dóna el fet, que ben probablement, en Corominas haurà de tornar a declarar davant del TSJC, però en aquest cas com a imputat, per la causa que s’ha obert contra els membres independentistes de la Mesa del Parlament per no haver complert una sentència del l’Alt Tribunal, en referència a la sentència que prohibia la votació de les conclusions de la comissió del procés constituent.
