El Parlament de Catalunya aprova les conclusions de la Comissió d’estudi del procés constituent

El Parlament de Catalunya ha aprovat avui les conclusions de la Comissió d’estudi del procés constituent, que inclou la celebració de mecanismes unilaterals de desconnexió. El resultat final de la votació ha estat de 72 vots a favor (JxSí i CUP) i 11 en contra (CSQP). Els grups de C’s i el PPC han sortit del saló de sessions abans de votar. El PSC s’ha quedat als escons però no ha votat.

Abans de procedir-se a la votació, aquest matí Junts pel Sí i la CUP havien demanat a la Cambra l’autorització per a poder votar les conclusions de la comissió al ple del Parlament. Aleshores, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha preguntat als portaveus dels dos grups si eren conscients de la interlocutòria del Tribunal Constitucional espanyol sobre aquesta qüestió que “va exigir per unanimitat a la Comissió d’estudi del procés constituent que respectés la Carta Magna i va recordar que la seva activitat és absolutament inviable per la seva coincidència amb el procés de desconnexió que ja va declarar nul l’alt tribunal”.

Jordi Turull (JxSí) i Anna Gabriel (CUP) han dit que eren conscients del mandat democràtic del 27 de setembre i del fet que el Parlament és sobirà. La petició de sotmetre a votació les conclusions de la Comissió ha estat aprovada per 72 diputats (JxSí i CUP) i s’hi han oposat els 53 diputats unionistes (C’s, PPC, PSC, CSQP).

Publicitat

Publicitat

Aquests són els onze punts aprovats:

1. Actualment, no hi ha cap marge d’acció pel reconeixement del dret a decidir del poble català en l’interior del marc jurídic constitucional i legal espanyol. L’única manera possible d’exercir aquest dret és per la via de la desconnexió i l’activació d’un Procés Constituent propi.
2. El poble de Catalunya té la legitimitat per a començar un Procés Constituent propi, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant, amb el reconeixement, el suport i l’aval de les institucions catalanes.
3. Les experiències comparades d’altres països avalen el camí emprès per Catalunya per anar construint un model singular de procés constituent ateses les circumstàncies socials, culturals, polítiques i econòmiques que ens són pròpies.
4. Cal vetllar perquè el marc metodològic del procés constituent sigui consensuat, conegut, transparent i compartit amb tota la societat i les institucions que l’avalen. El procés constituent ha de tenir la capacitat d’encabir totes les sensibilitats ideològiques i socials des del primer moment també alhora de fixar els indicadors, el calendari i totes aquelles qüestions que afectin al mètode per avançar.
5. El Procés Constituent constarà de tres fases: una primera de procés participatiu, una segona fase de desconnexió amb l’Estat i convocatòria d’unes eleccions constituents que conformaran una Assemblea Constituent, que redactarà un projecte de Constitució. En una tercera fase serà ratificada a nivell popular mitjançant referèndum.
6. El procés participatiu previ tindrà com a òrgan principal un Fòrum Social Constituent (FSC) format per representants de la societat civil organitzada i dels partits polítics. El FSC debatrà i formularà un conjunt de preguntes sobre continguts concrets de la futura Constitució que seran resoltes per la ciutadania mitjançant procés de participació ciutadana. El resultat d’aquesta participació ciutadana constituirà un mandat vinculant pels integrants de l’Assemblea Constituent que els hauran d’incorporar en el redactat del projecte de Constitució.
7. Després de la fase de participació ciutadana, es completarà la desconnexió amb la legalitat de l’estat espanyol a través de l’aprovació de les lleis de desconnexió per part del Parlament de Catalunya i d’un mecanisme unilateral d’exercici democràtic que servirà per activar la convocatòria de l’Assemblea Constituent (AC). Les lleis de desconnexió no són susceptibles de control, suspensió o impugnació per part de cap altre poder, jutjat o tribunal.
8. El Parlament de Catalunya, empara el procés constituent que s’ha de portar a terme al nostre país. A tal efecte insta el Govern de la Generalitat a posar a disposició de la ciutadania, els recursos que calgui per aconseguir realitzar un debat constituent de base social que sigui transversal, plural, democràtic i obert. A tal efecte, el Parlament de Catalunya crearà una comissió de seguiment del Procés Constituent.
9. Una vegada convocada, elegida i constituïda, l’Assemblea Constituent disposarà de plens poders. Les seves decisions seran d’obligatori compliment per a tota la resta de poders públics, persones físiques i jurídiques. Cap de les seves decisions serà tampoc susceptible de control, suspensió o impugnació per part d’algun altre poder, jutjat o tribunal. l’AC establirà mecanismes per garantir la participació directa, activa i democràtica de les persones i la societat civil organitzada en el procés de discussió y elaboració de propostes per al Projecte de Constitució.
10. Una vegada l’AC hagi aprovat el Projecte de Constitució es convocarà a referèndum constitucional per a que el poble de Catalunya aprovi o rebutgi de manera pacífica i democràtica el text de la nova Constitució.
11. Des de l’inici, s’ha d’incorporar la perspectiva de gènere d’una manera transversal i amb estratègia dual, per tal de trencar les inèrcies històriques de la nostra societat i que el procés constituent ho sigui també per a totes i tots.