Els resultats inesperats del referèndum Brexit, sobre la continuïtat del Regne Unit a la Unió Europea, han sacsejat la política britànica i europea.
La negativa dels britànics a romandre a la Unió Europea, on el marxar s’ha imposat amb un 52% al romandre, han tingut conseqüències immediates, entre les que destaquen l’anunci de dimissió del primer ministre David Cameron i el compromís per part de l’SNP, partit nacional escocès, de posar sobre la taula un segon referèndum d’independència a Escòcia, on el romandre ha guanyat per un 62%.
Segons les declaracions d’en Cameron en el moment de la seva renuncia, serà a l’octubre, durant el congrés del Partit Conservador, on el nou primer ministre entrant decidirà activar l’article 50 dels tractats de la Unió Europea, per iniciar la desconnexió.
El Regne Unit ha de negociar dos acords de sortida: un acord de divorci per desconnectar les contribucions britàniques al pressupost europeu i resoldre l’status dels aproximadament 1,2 milions de britànics que viuen a Europa i els 3 milions de ciutadans europeus que viuen al Regne Unit; i un nou acord de comerç i vinculació amb els veïns europeus.
Martin Schulz, el president del parlament europeu, en declaracions ha demanat al Regne Unit “actuar el més aviat com sigui possible, malgrat que el procés pugui ser dolorós” i que “no hi haurà renegociació”. Ha afirmat també que “la reacció en cadena que s’està celebrant arreu pels euroescèptics no succeirà” afegint que Europa té el major mercat del món i “El Regne Unit acaba de trencar els seus lligams amb aquest mercat. Això tindrà unes conseqüències, i no crec que altres països s’animin a seguir per aquest camí tant perillós.”
