4 de cada 10 persones que van patir discriminació racista el 2015 finalment no van denunciar-ho, segons recull l’informe “L’estat del racisme a Catalunya. 2015″ que ahir es va presentar a Barcelona. Una realitat que afecta directament a la invisibilització del racisme. Però no és l’unic factor que intervé en aquest fet: la desconfiança de les víctimes, la inacció de l’administració i de la justícia, el silenci de la majoria dels mitjans de comunicació, etc. Aquesta és una de les principals conclusions recollides a la 7a edició d’aquest informe, un document independent i únic a Catalunya, que elabora SOS Racisme.
Durant el darrer any 2015, el Servei d’Atenció i Denúncia per a Víctimes de Racisme i Xenofòbia (SAiD) de SOS Racisme va atendre 442 persones, de les quals 310 varen ser ateses per primer cop. L’informe proposa cinc conclusions:
- Invisibilització del racisme. El 2015, 4 de cada 10 persones (42%) que havien patit discriminació racista no van tirar endavant la denuncia. Aquesta situació és més accentuada en tipologies concretes, com les situacions de discriminació a serveis privats, on no s’han denunciat el 82% casos.
- Cronificació i quotidianeïtat del racisme. Des de fa 7 anys constatem com el racisme es cronifica i manté un creixement constant en uns àmbits concrets: cossos de seguretat pública i entre particulars. Aquests àmbits representen els espais de vida quotidiana, el que afavoreix la normalització i difusió de les pràctiques i conductes racistes.
- Casos més greus. L’increment notable de delictes gestionats pel SAiD (del 40% al 70% de les denúncies penals) és conseqüència de l’augment de la gravetat dels casos, però també, perquè es comença a dimensionar el racisme com un problema social greu.
- Les administracions també són agents discriminadors. Les administracions actuen com agents discriminadors des de dues vessants: racisme per inacció i racisme per acció.
- Denunciem el gran esforç de les administracions per invisibilitzar el racisme
