Avui acaba el termini per formar coalicions per concórrer a les properes eleccions espanyoles que tindran lloc el 26 de juny i els partits independentistes no en registraran cap. La victòria d’En Comú Podem i el mal resultat de l’independentisme el 20 de desembre passat amb 17 diputats i el 31% dels vots, molt per sota del 48% que va treure l’independentisme el 27S i dels 19 diputats i 36,5% que CiU i ERC van sumar a les espanyoles del 2011, no ha estat suficient motiu per Esquerra i Convergència per fer una aposta ambiciosa de país i formar una coalició unitària de l’independentisme.
En el moment que es va confirmar que el 26 de juny els catalans serien cridats per Espanya a les urnes, l’escull principal per la conformació d’aquesta coalició semblava que seria Esquerra Republicana de Catalunya, que va afegir in extremis un punt al seu Consell Nacional ordinari per ratificar les llistes que ja va presentar el passat 20 de desembre com a llistes pel proper 26J. D’aquesta manera el partit va aconseguir donar un contundent cop de porta al debat de la llista unitària, cosa que per uns dies va aconseguir apagar el debat.
Tot i així, Demòcrates de Catalunya, la formació dels independentistes que es varen escindir d’Unió, va aconseguir tornar a posar en el debat la proposta d’una candidatura unitària indepedentista. Ho va fer proposant una llista de país amb el nom de Junts per Catalunya, que estaria encapçalada per un independent de consens i que proposaven que estès conformada per Convergència Democràtica de Catalunya, per Moviment d’Esquerres, per Solidaritat Catalana per la Independència, per Reagrupament Independentista i finalment per ells mateixos. Aquesta llista havia de tenir l’objectiu concret de bloquejar la política espanyola com a resposta al bloqueig de la política catalana que exerceix Espanya via el TC i l’escanyament econòmic pel control dels impostos catalans que té.
Davant de la proposta, Reagrupament, que en la seva IX Assemblea va establir les condicions de negociació amb Convergència de cara a sumar-se a una coalició amb aquest partit va mostrar-se receptiva. La formació independentista va definir com a condicions principals el fet que la llista en la que participessin fos en format coalició respectant la identitat del partit i que es planteges programàticament la via unilateral com a via vàlida i necessària en cas que l’acordada fallés.
Tant Reagrupament com Solidaritat es van reunir amb Demòcrates de Catalunya per analitzar la seva proposta. Les dues formacions no van tancar la porta a dur-la a terme en cas que es complissin les condicions per fer-ho i Convergència acceptés. Cal dir que en el cas de Solidaritat es trobava en ple procés de decisió interna del posicionament davant les espanyoles i la militància en general tenia una posició escèptica a participar dels comicis espanyols. Prova d’això és que en els resultats de la primera volta, que es van fer públics abans de la reunió amb Demòcrates, l’opció més votada, encara que no majoritària era la de no presentar-se i no fer cap tipus de campanya.
En canvi, Moviment d’Esquerres (MÉS), va emetre un comunicat rebutjant l’oferta de Demòcrates i apostant per una coalició unitària de les esquerres sobiranistes.
Finalment, Convergència Democràtica de Catalunya, que ja de bon inici va donar senyals de no tenir interès en la proposta de Demòcrates, ha rebutjat la conformació d’una coalició unitària independentista pel bloqueig de la política espanyola i aposta per presentar-se en solitari i amb les seves sigles històriques com a carta de presentació. A més, CDC, tampoc ha acceptat la condició que li posava RCAT, d’incorporar al programa electoral la via unilateral, negant-la de facto, com a via vàlida per assolir la independència. Aquest posicionament va en la línia del que ve expressant el President Puigdemont darrerament i que aquesta setmana s’ha concretat en la seva aposta per la via acordada i per rebutjar la via unilateral, argumentant que aquesta “conté elements negatius”. La decisió de rebutjar la formació d’una coalició àmplia per part de CDC, té lloc en ple procés de refundació del partit i de fet, contradiu una mica el relat que han anat marcant els seus dirigents, que aposten per la creació d’un nou partit que sigui capaç d’ampliar l’espai polític actual de Convergència.
Davant de la impossibilitat de materialitzar la seva proposta, Demòcrates, tal com ja havia anunciat, finalment ha decidit no participar de les properes eleccions espanyoles, renunciant a l’actual diputat al Congrés i al Senador dels quals disposen i que podien repetir en el cas d’acceptar la proposta de Convergència d’integrar-se a la seva llista en les mateixes posicions que ho van fer el 20D. Reagrupament, també ha decidit renunciar a participar de les eleccions espanyoles pel rebuig de CDC d’acceptar cap de les seves condicions. Finalment, SI, ha anunciat els resultats de la segona volta del seu referèndum intern en el qual el 70% de la militància ha apostat per no presentar-se i no fer cap tipus de campanya. Serà la manera amb la qual, la formació, ha decidit visualitzar la desconnexió d’Espanya.
[…] […]