L’Observatori del Paisatge de Catalunya, ens col·laborador del Departament de Territori i Sostenibilitat, ha ampliat cap a la Catalunya Nord l’abast territorial de la Wikipedra, una enciclopèdia col·laborativa que recull les barraques i cabanes en pedra seca. Així, els 85 municipis que integren les mancomunitats Conflent-Canigó, Pirineus-Cerdanya i Capcir-Alt Conflent s’han afegit a aquest projecte.
La Wikipedra és una aplicació web interactiva que permet als ciutadans introduir informació sobre les barraques o cabanes de pedra existents al territori. Aquest patrimoni, herència del passat agrícola de la majoria de comarques catalanes, està recollit en els catàlegs del paisatge com un actiu a estudiar i protegir. El web, desenvolupat per l’Observatori del Paisatge amb la col·laboració de l’associació Drac Verd de Sitges (Garraf), facilita la seva localització i catalogació, alhora que dóna a conèixer els seus valors històrics i simbòlics com a primer pas per intentar millorar-ne la gestió.
L’ampliació de l’àmbit territorial de la Wikipedra s’emmarca en el Pla de paisatge transfronterer de la Cerdanya que impulsa l’Observatori juntament amb l’Ajuntament de Llívia, el Consell Comarcal de la Cerdanya, la Comunitat de Municipis Pirineus-Cerdanya i el Parc natural regional dels Pirineus Catalans. El Pla constata la similitud del paisatge cerdà a ambdós costats de la frontera i parteix de la base que la seva gestió pot tenir un paper important en el desenvolupament territorial.
El canvi d’abast geogràfic ha comportat la traducció del web de la Wikipedra al francès. Igualment, s’ha integrat la cartografia de l’Institut Geogràfic Nacional Francès amb la de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Aquest fet garanteix que les ortofotos i els mapes topogràfics siguin molt detallats en tot l’àmbit d’actuació.
La Wikipedra recull elements situats en 348 dels 947 municipis catalans. Els més representats per aquest tipus de construccions són el Pla de Santa Maria (Alt Camp), amb 712; Monistrol de Calders (Moianès), amb 676; Manresa (Bages), que en té 352, o Mediona (Alt Penedès), amb 273.
Per unitats de paisatge, estan representades 91 de les 135 existents. En aquest cas, destaquen la Plana de l’Alt Camp (1.429 barraques), el Pla de Bages (1.204), Sant Llorenç del Munt i l’Obac-El Cairat (935) i el Massís de Bonastre (908).
Les fitxes descriuen l’estat de conservació de cada construcció, la seva tipologia, forma de planta i tipus de porta. El 56% de les barraques catalogades estan en bon estat, mentre que el 38% es troben parciament enderrocades, i un 6%, del tot.
