El ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques presidit per Cristóbal Montoro va publicar ahir dijous les dades del dèficit públic de l’Estat. L’any 2015 aquest dèficit va ser del 5,16% del PIB, al voltant dels 55.000 milions d’euros, la qual cosa representa que el dèficit és gairebé un punt per sobre del que s’havia pactat amb Brussel·les (4,2%). El ministre va indicar que els principals causants d’aquesta xifra són la Seguretat Social, que va doblar el 0,6% del dèficit previst, i les autonomies, que van tancar amb un dèficit de l’1,66 %, lluny del 0,7% plantejat.
El ministre va ser especialment dur amb Catalunya i el País Valencià, a les quals va acusar d’acumular la meitat de l’incompliment total i a les quals va advertir: “Els nous governs només parlen de gastar, cada vegada que arriben a un acord és per gastar més. Sembla que el consens només serveix per fer anuncis de despesa i això perjudica la recuperació econòmica”. A les comunitats dels Països Catalans, els dèficits varen ser del 2,7% a Catalunya, del 2,51% al País Valencià i de l’1,52% a les Illes Balears.
El ministre va amenaçar les regions amb l’aplicació de la Llei d’Estabilitat Pressupostària que va aprovar el 2012 i que fins al moment gairebé no s’ha aplicat. En el marc d’aquesta llei, el ministeri adoptarà dues mesures de forma immediata. D’una banda, enviarà una carta a cada autonomia perquè cada Executiu aprovi “un acord de no disponibilitat que garanteixi que els nous recursos [els 10.000 milions extra que el Govern els donarà a través dels pressupostos generals de l’Estat] no vagin a incrementar la despesa, sinó que vagin a no augmentar la despesa respecte el 2015. Anem a exigir i fer públic el compliment de la regla de despesa”. A més, això es complementarà amb l'”obligació als interventors perquè mes a mes informin del compliment de la regla de despesa per a 2016″.
Deixant de banda l’espoli fiscal que patim, l’infrafinançament de les comunitats i, especialment, l’asimetria entre territoris i Administracions, les comunitats, en conjunt, no han incomplert. Si s’apliquessin els criteris de la llei d’estabilitat pressupostària del 2012, el 0,7% fixat per l’Estat hauria de ser l’1,62%. La Generalitat de Catalunya i tres comunitats més van presentar un recurs contenciós administratiu al govern de l’Estat per reclamar que es corregís l’error. Així, amb les dades d’objectiu de dèficit, el conjunt de comunitats només s’haurien desviat en un 0,04%.
Cal anotar que l’esforç pressupostari dels darrers anys ha recaigut especialment en les comunitats autònomes i no en l’Estat: el 2011, el 37% del déficit total de les administracions públiques corresponia a les comunitats autònomes i avui és del 32%.
La Generalitat de Catalunya, a més, ha manifestat que les dades de dèficit de Catalunya contenen una partida de despeses que es van fer abans de l’any 2011 i que l’Eurostat (l’oficina europea d’estadística) va forçar a comptabilitzar en l’exercici del 2015. Aquestes despeses extraordinàries -1.300 milions d’euros, que suposen prop de set dècimes del PIB català- no tenen cap impacte real en els comptes de la Generalitat i són només un apunt comptable.
Per tant, el conjunt de l’Administració General de l’Estat i la Tresoreria de la Seguretat Social són els que s’han desviat realment: és a dir, els principals responsables del desviament del dèficit són el manteniment de les pensions i la menor recaptació d’impostos. En aquest apartat destaca la despesa extraordinària que es va haver de fer el 2015 per al tractament de més de 50.000 malalts d’hepatitis C, que va ascendir fins 1.090 milions d’euros. Però la raó principal és que, en any electoral, el Govern de l’Estat va decidir rebaixar l’IRPF, la qual cosa ha menat a una reducció dels ingressos en uns 6.000 o 7.000 milions d’euros. Aquestes xifres representen entre un 0,6% i un 0,7 % del PIB, que equivalen a la desviació sobre l’objectiu pactat amb Brussel·les.
