Poble Lliure, una de les entitats que formen part de la candidatura parlamentària de la CUP, ha emès (2/3/2016) un comunicat en què analitza la situació política catalana d’ençà de les eleccions passades i l’escenari dels propers mesos.
El comunicat exposa que “les negociacions per la investidura del nou president de la Generalitat de Catalunya han mostrat mancances i contradiccions en les dues candidatures independentistes Junts pel Sí i CUP-CC. En el primer cas s’ha mostrat la línia habitual de pressió i de xantatge de CDC, una línia que s’ha aplicat fins al final ja que CDC no estava interessada a anar a unes eleccions avançades al mes de març. I d’altra banda, ERC ha prioritzat també els seus interessos electorals mantenint-se en l’ambigüitat i evitant de prendre posició. La CUP per la seva banda ha de fer també una autocrítica a fons. Es fa necessària una valoració critica amb perspectiva del que ha comportat l’allargament innecessari de les negociacions fins al darrer segon. […] Des del nostre punt de vista cal que la CUP assumeixi plenament l’estratègia independentista i que destini els seus esforços a mantenir la mobilització popular i de retruc a forçar la ruptura amb l’Estat Espanyol. També creiem que la CUP no pot caure en el parany del reformisme d’En Comú Podem i els seus satèl·lits que tornen a posar sobre la taula per enèsima vegada la possibilitat idealista d’una reforma de l’Estat Espanyol per tal que els i les catalanes ens hi sentim còmodes. Aquest espai polític també planteja una nova reforma del capitalisme en clau social-demòcrata que no posa en dubte cap dels poders dominants (UE, OTAN, FMI, etc.). L’exemple del que ha passat a Grècia els darrers mesos és prou evident per demostrar que aquest és un carreró sense sortida.”
El comunicat també afirma “Mentre el poder polític estatal no pot mantenir les formes de dominació ni tampoc crear-ne de noves que li permetin de regenerar-se, la perspectiva de la República Catalana Independent va guanyant terreny dia a dia. Per aquesta raó des de la ideologia espanyolista es van segregant missatges al voltant de propostes inviables però que poden estendre desorientació entre la població, com és el cas de la promesa d’un referèndum.”
“En aquest context, l’activitat central al llarg dels mesos vinents al Principat, que permeti desenvolupar la consciència i l’organització populars, és el desplegament del debat constituent, o – dit d’una altra manera – la Convenció Constitucional Catalana. És important tenir clar que la mobilització al voltant del Debat Constituent és un dels instruments per a desplaçar l’hegemonia, al si de l’independentisme, cap a l’esquerra. I també pot servir per a trenar aliances noves a nivell territorial que superin el sectarisme orgànic (dels diferents partits i organitzacions polítiques i sindicals pre-existents).”
“Cal estudiar diferents propostes sense excloure la possibilitat d’establir una Assemblea Constituent Mixta (de polítics i de representants del debat popular previ) que doni profunditat i representativitat a la participació. Cal que l’ANC, ÒMNIUM i el projecte REINICIA arribin a establir una proposta comuna (o compartida) que permeti la dinamització del debat arreu del territori.”
“Un dels altres punts claus dels mesos vinents serà el de la consolidació del nou govern i la creació de les estructures d’Estat. D’això en dependrà en bona part l’aprovació dels pressupostos per a aquest any en què caldrà que les forces independentistes treballin conjuntament amb voluntat constructiva, ja que no es pot avançar amb posicions immobilistes. La discussió entorn dels pressupostos no pot ser un debat que encalli el procés de ruptura amb l’Estat.” Alhora, però, adverteix que “el moviment independentista no es pot permetre prorrogar els pressupostos actuals, elaborats per un govern de CiU i amb un caràcter autonomista. Aquesta etapa ja està superada; ara toca avançar.”
