Al desembre de 2015, el Consell de Seguretat de l’ONU va aprovar per unanimitat una resolució sobre el futur de Síria, que va establir un calendari per resoldre la guerra per la via política. La resolució obligava Damasc i l’oposició siriana a seure a la taula de negociacions al gener de 2016.
Des que l’enviat especial de l’ONU per a Síria, Staffan de Mistura, va anunciar que començava a enviar les invitacions per al procés els diferents actors implicats han estat més preocupats per saber qui va, que per acudir a Suïssa a intentar frenar una guerra que ja ha costat la vida a més de 260.000 persones.
Pel que fa a la participació dels kurds en aquestes sessions de pau que s’inicien divendres 29 de gener, finalment no han estat invitats.
Turquia, país que acull dos milions de refugiats sirians, va establir com a línia vermella la invitació del Partit de la Unió Democràtica (PYD), braç sirià del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). No obstant això, tant Moscou com el Consell Democràtic Sirià (CDS), aliança d’opositors kurds i àrabs etiquetada com moderada, compten amb el PYD i recorden que el 15 per cent de la població del país és kurda i que juga un paper clau en la lluita contra el grup gihadista Daesh a la part nord. Rússia considera que sense els kurds les negociacions «no donaran resultat».
Primer va ser Laurent Fabius. El ministre d’afers exteriors socialista francès va anunciar que el Partit de la Unitat Democràtica (PYD) havia estat vetat a les negociacions de pau de Ginebra o Ginebra III. Posteriorment fou Mark C. Toner, del departament d’estat dels EUA, qui donava suport al veto de Turquia i l’Aràbia Saudita.
