Aquest diumenge 25 d’octubre, ha tingut lloc el ple extraordinari del Secretariat Nacional de l’Assemblea per decidir com ha d’incidir l’entitat a les eleccions al Parlament de Catalunya. S’hi han presentat sis propostes de resolució. La gravetat de la situació ha obligat a allargar el plenari durant prop de vuit hores de debat intens. L’atzucac que viuen els catalans quan després de guanyar el referèndum d’autodeterminació encara no s’ha fet pràcticament res ha estat el principal motiu.
Tanmateix, com a fet concret, sí que s’ha acabat aprovant la necessitat de dirigir-se a un electorat madur de cara a les pròximes eleccions nacionals, on quedi ben clar que caldrà acabar votant alguns d’aquells partits “que assumeixin l’abandonament i el trencament sistemàtic i permanent de les taules o pactes, de qualsevol mena, amb les institucions de l’Estat espanyol i amb “els partits del 155”, tot refent una esfera pròpia d’activitat i d’agenda política que giri estrictament entorn d’una dinàmica nacional d’afirmació i determinació.”
Aquesta mobilització de l’electorat es fa “en compliment del full de ruta, i per fer compatible l’exigència als partits polítics d’un mandat cap a la independència que inclogui la via unilateral amb la necessitat de preservar la plena independència de l’entitat dels partits polítics”, atès que l’Assemblea Nacional Catalana com entitat transversal i participativa no pot excloure cap sensibilitat coherent amb la construcció del nou estat català.
Per això, també “durant la campanya electoral per a les eleccions del 14 de febrer es publicarà una comparativa dels programes que presentin tots els partits independentistes, i es constituirà un grup de treball per analitzar i fiscalitzar els posicionaments dels partits. Aquesta iniciativa permetrà que el cos electoral pugui ser conscient de la proximitat i sintonia entre les propostes de les formacions polítiques” i les ànsies d’una majoria de catalans per concretar la independència.
Igualment, “després de les eleccions i fins a la constitució del Parlament, l’Assemblea pressionarà i es mobilitzarà perquè quan el Parlament investeixi el/la M.H. no ho faci fruit de pactes parcials, sinó que contempli la màxima concentració de forces, per afrontar amb màxima unitat i responsabilitat compartida el repte d’encarar la ruptura democràtica i fer efectiva la independència, com més aviat millor. Aquest posicionament també es prendrà en la constitució de la mesa del Parlament.”
