Som República

El procés independentista va cloure definitivament divendres 27-O de 2017, dia en què el Parlament de Catalunya va decidir solemnement aixecar la suspensió de la independència proclamada en compliment del referèndum d’autodeterminació votat per la majoria del poble català l’1-O i proclamada pel president Puigdemont el 10-O.

Dit això —i segons el guió—, com era previst, l’estat autoritari espanyol, no tan sols no reconeix la ja República catalana. Sinó que fa un cop d’estat feixista, inventant-se un article de la seva Constitució, el 155, el qual anul·la de facto l’autonomia catalana, pretén requisar totes les conselleries, dissolt el Parlament, destitueix el president de la Generalitat i convoca il·legalment eleccions autonòmiques des de Madrid pel 21D (posats a triar aquesta broma hagués estat millor el 28D).

Bé, dit això hem de fer diverses consideracions.

El 27 d’octubre Catalunya va esdevenir república independent i per tant el regne d’Espanya és un país estranger i hostil al nostre, ens ha envaït amb violència i com al Sàhara pretén enviar-nos la seva pròpia marcha verde.

L’ONU i la majoria de magistrats del món han desautoritzat l’article 155, és il·legal i per tant el 21D no hi pot haver res. Les eleccions sols les pot convocar el president de la República catalana, el M.H. Sr. Carles Puigdemont i Casamajor.

Darrerament, res oficial, hi ha hagut rumors entre els partits de la República de si fora bo o no anar junts i units a aquesta gesticulació espanyola del 21D. Enfront d’aquests rumors cal fer diverses observacions i un epíleg.

Primer. Presentar-se a aquesta gresca feixista del 21D, a part d’una estultícia, és incoherent del tot, car si som independents no ens podem sotmetre als arbitris d’un altre estat. És com si França dissolgués el parlament italià i proclamés eleccions des de París.

Segon. Les il·legítimes lleis i tribunals estrangers espanyols han dictat acusacions de penes de fins a 30 anys de presó contra tot el Govern de la República catalana i tota la mesa del Parlament republicà amb llur presidenta inclosa.

Tercer. És palès pensar que en aquesta tessitura de guerra i invasió de la República catalana per part d’Espanya, tots els partits que els post franquistes espanyols anomenen “secesionistas” seran il·legalitzats i només les organitzacions minoritàries falses i feixistes hi podran participar. És a dir, PP, PSC, C’s i la part més desafecta dels Comuns. El que sortiria d’aquest nyap seria un nou govern a l’estil del de Vichy, o col·laboracionista amb el règim espanyol.

Quart. Hem de boicotejar aquest intent de destrucció de la nostra República anomenat 21D, fill del cop d’estat fet per Espanya amb l’invent del 155.

Cinquè. A partir del CDR preparar la resistència, primer amb el control del territori coordinat amb les organitzacions socials, ANC, ÒMNIUM, SÚMATE i els sindicats clarament republicans, i encaminar la població cap a la resistència pacifica popular en principi, i potenciar l’autodefensa del territori de la República.

Sisè. Fer una crida a la defensa nacional, mitjançant una vaga general total al país amb tancament de fronteres, autopistes, carreteres, etc. i demostrar al món que el nostre Govern legítim i escollit democràticament a les urnes és el del M.H. president de la República Sr. Carles Puigdemont i Casamajor. L’únic Govern que reconeixem és el de la Generalitat.

Epíleg. Catalunya és una República independent, qualsevol acció repressiva que vingui de la veïna Espanya és un acte de guerra intolerable al segle XXI.

Cal reclamar als tribunals internacionals l’alliberament immediat dels líders catalans de la societat civil, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, detinguts arbitràriament per l’Estat espanyol i empresonats impunement en territori espanyol.

Ensems, instar a la població a no acatar cap ordre emanada del cop d’estat espanyol del 155. Només respectar l’ordre republicà català, l’únic legal al territori de la República.

I sobretot, actuem en tot moment com a ciutadans lliures de la República catalana. Ja no som espanyols, som ciutadans lliures de la República catalana, tinguem l’origen que tinguem, parlem l’idioma que parlem.

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here