Sempre s’havia considerat que els nombres primers, és a dir, aquells que només són divisibles per la unitat i per ells mateixos, anaven apareixent de manera totalment aleatòria dins la seva sèrie. Però, segons publica la revista New Scientist, Kannan Soundararajan i Robert Lemke Oliver, de la universitat californiana de Stanford, han comprovat que no és ben bé així, davant l’interès de la comunitat matemàtica internacional.

Els nombres primers només poden ser alguns dels nombres reals que acaben en 1, 3, 7 i 9, incloent també el número 2 i el 5. De tota la resta de nombres, els parells són divisibles per 2, i els que acaben en 5 són múltiples del 5. Per tant, si l’aparició dels primers és aleatòria això vol dir que, revisant enormes seqüències de nombres primers, hauríem d’obtenir una distribució del 25% per a cada grup que acaba en 1, 3, 7 i 9. El que han trobat aquests investigadors és que dins el primer milió de nombres primers, aquells finalitzats en 1 són menys propensos a ser seguits per un altre amb la mateixa terminació, amb només el 18,5%. A més, els primers finalitzats en 3 i en 7 segueixen l’acabat en 1 en un 30%, mentre que en 9 ho fan el 22% de les vegades. Patrons similars s’han vist per les altres combinacions, desviant-se totes dels valors aleatoris que s’esperaven. Es pot explicar com si la terminació d’un nombre primer tendís a “repel·lir” els que acaben en el mateix dígit.

La prova s’ha realitzat fins a comptar trilions de nombres primers, segons els autors, amb resultats que s’acosten una mica més a l’aleatorietat. Per tant, segueix sent possible que abastant fins al límit de l’infinit recuperéssim les conjectures inicials de la distribució a l’atzar. Tot i la poca incidència pràctica d’aquest estudi a priori, ha servit per sacsejar el camp de la teoria dels nombres, una de les branques més subtils de la matemàtica.