Josep Maria Loperena
Jurista i escriptor català, conegut, també, per la seva intensa activitat com a director d’escena en les dècades dels anys 60 i 70. Com a advocat, va presidir durant cinc anys la Comissió de Defensa dels Drets Humans de l’il·lustre ‘Col·legi d’advocats de Barcelona’ i va protagonitzar alguns dels processos més rellevants de la Transició espanyola com són els casos d’atemptat a la sala de festes Scala, l’assalt a la Caserna de Berga, La Torna o el contenciós de Lluís Llach contra Felipe González per incompliment de compromís electoral.
Així mateix va interposar una querella davant el Tribunal Penal Internacional contra José María Aznar per la intervenció espanyola en la guerra de l’Iraq. En 2004, va rebre el premi Joaquim Amat-Piniella per la seva novel·la La casa del fanalet vermell. Altres de les seves obres són, El circ de la justícia (2006), El circ de la política (2008), i El circ dels corruptes (2011), en les quals Loperena revela alguns dels secrets més inconfessables de la política espanyola dels últims trenta anys.
El complot dels tres poders
Del miler de bajanades que s'han dit per part de polítics sobre els tres poders, el més estúpid i ximple, ha estat la frase de la ministra de Justícia, Dolores Delgado, assegurant que "s'estan fent els...
Un funeral d’estat
Francisco, Paulino, Hermenegildo, Teódulo, Franco Bahamonde i Salgado Pardo- així es deia el Caudillo d'Espanya per la gràcia de Déu i dels seus tres exèrcits- va ser durant el seu mandat, a més de...
L’octubre català
La indignació popular que ha provocat la sentència del procés és la causa dels episodis de violència que es van produint a Catalunya. El veredicte dels set jutges del Tribunal Suprem, una decisió execrable...
El més podrit de tots
Article publicat al 'Diari de Girona' el 12 d'octubre de 2019.
En la seva eterna campanya electoral, Pedro Sánchez proclama la unitat d'Espanya en el seu discurs. Proposa essencialment l'aplicació de l'article 155 i l'exhumació...
Viure en un sepulcre
La falta de llibertat, la més fosca de les parcel·les de l'aparell judicial, anul·la la voluntat de les persones, les degrada i vexa fins a convertir-les en ruïnes físiques i morals. Així va definir...
Un Lerroux de via estreta
Albert Boadella va trair a tots els seus. Els amics, els companys, el seu país, els qui més l'estimaven llevat de Dolors Caminal la seva amada esposa. Era un mal actor però tenia el...
Les fantasies de l’Honorable
En política gairebé mai guanya el millor. La màxima 'cada nació té el govern que es mereix' és certa, però només a mitges, perquè la gran virtut de la democràcia és el sufragi universal....
Nius de paràsits
La sobtada sortida de to d'Oriol Junqueras enfront de la condemna als acusats del 1r d'octubre va causar desconcert i cert neguit. Junqueras va dir concretament que la millor resposta al veredicte del Suprem...
La caiguda d’un ídol
Diuen els seus incondicionals que Jordi Pujol va ser un estadista sense estat. El 1955 un col·lectiu universitari de caràcter apolític i de conscienciació nacionalista format per joves professionals i empresaris va crear el...
Adéu a Espanya
Quan Joan Maragall va escriure "Adéu a Espanya", el seu immemorial poema, la ciutadania estava dividida en dos grans blocs, els de les dretes i el de les esquerres, és a dir La Lliga...
