(text de Francisca Sol Puig i Margarita Abella Mestanza, totes dues ponents i membres de l’Associació Germano-catalana (DKV) organitzadora)
La Universitat de Bremen ha acollit, del 3 al 5 de setembre, el 30è Col·loqui Germano-Català, una trobada acadèmica sota el títol “La lluita de Catalunya per l’autodeterminació en la història i en l’actualitat”.
Ha obert el Col·loqui la professora Dr. Sabine Doff, degana, conjuntament amb els professors organitzadors, Bàrbara Roviró i Axel Schönberger i el MHP del Consell de la República, Jordi Domingo.
El programa del Col·loqui ha permès que, durant tres dies, investigadors, professors i experts en temes com la defensa de la llengua, la història, les relacions internacionals, l’economia, l’exili i el lawfare hagin analitzat la situació actual als Països Catalans, els reptes comuns i les especificitats dels territoris de parla catalana i hagin proposat perspectives de futur amb una mirada oberta i àmplia.
El Col·loqui ha plantejat una visió que va més enllà de les fronteres administratives actuals i que situa en el centre del debat la continuïtat lingüística, cultural i històrica i l’exercici del dret a l’autodeterminació dels territoris compresos de Salses a Guardamar i de Perpinyà a Maó, sense obviar la diversitat institucional, política i social de cadascun d’aquests territoris.
El debat econòmic ha obert el col·loqui posant de manifest i quantificant la llarga trajectòria de la discriminació econòmica i la denúncia presentada al CERD en aquest aspecte rellevant. S’ha visualitzat exemples concrets recents com és el cas de Rodalies, el dèficit estructural i mantingut de les infraestructures.
Les aportacions procedents de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià han contribuït a ampliar el debat sobre la realitat catalana i a posar en relleu la importància de les connexions històriques, lingüístiques i culturals entre els diferents territoris. Alhora, les intervencions han remarcat que qualsevol estratègia de futur ha de tenir en compte la pluralitat interna, les diferents trajectòries polítiques i les diverses sensibilitats socials existents.
El Col·loqui ha plantejat, així, la necessitat de combinar una visió nacional i internacional amb una aproximació territorialment plural, capaç d’articular interessos comuns sense ignorar les particularitats de cada territori.
El programa del Col·loqui ha classificat els continguts en els àmbits temàtics següents:
• Dret d’autodeterminació i sobirania: fonaments jurídics, dret internacional, obstacles constitucionals, secessió i drets polítics.
• Institucions catalanes i evolució històrica: continuïtat històrica i jurídica de les institucions, evolució política de Catalunya i relació amb l’Estat espanyol.
• Constitucionalisme i independència: models constitucionals, legitimitat democràtica, sobirania i vies polítiques de resolució del conflicte.
• Llei electoral i dret fonamental de vot dels catalans residents a l’exterior: garanties del sufragi, representació política, participació electoral, igualtat dels electors i adequació de la normativa electoral als principis democràtics.
• Judicialització del conflicte polític i lawfare: processos judicials, persecució de la dissidència política i conseqüències institucionals dels esdeveniments de 2017.
• Exili, repressió i drets polítics: situació dels dirigents i activistes catalans a l’exterior, llibertat d’expressió, participació política i garanties democràtiques.
• Economia i independència: conseqüències econòmiques de la independència, sostenibilitat institucional i efectes econòmics en les empreses de l’IBEX35 del conflicte polític.
• Llengua catalana i política lingüística: situació del català, protecció i promoció lingüística, educació, administració, cultura i cohesió social.
• Llengua, identitat i drets culturals: relació entre llengua, identitat col·lectiva, reconeixement polític i diversitat cultural.
• Els Països Catalans en el marc de la realitat catalana: aportacions sobre la història, la llengua, la identitat, les institucions i els reptes polítics i culturals de les Illes Balears, el País Valencià i la resta de territoris de parla catalana.
• Catalunya i Europa: institucions europees, tribunals europeus, minories nacionals, drets lingüístics i principis democràtics.
• Dret internacional i organismes multilaterals: Nacions Unides, queixa presentada al CDESC /ONU pel Cercle Català de Negocis, protecció dels drets polítics i mecanismes internacionals de resolució de conflictes.
Ha tancat el programa una extensa i documentada recerca sociolingüística sobre el cas dels catalans a Nova York que tenia per títol “Qüestions de llengua: perspectiva de la Catalunya exterior”.
Els organitzadors han conclòs el Col·loqui agraint les participacions dels ponents, i de l’audiència presencial i en línia, que ha seguit durant tres dies les diverses línies de debat proposades.
Pròximament, es coordinarà la publicació de totes les ponències per a una àmplia difusió entre el públic més acadèmic i els ciutadans interessats.
En l’edició d’enguany no s’ha pogut comptar amb la presència d’estudiants que pertanyen a grups de recerca en diverses universitats perquè no els ha estat possible disposar de beques d’institucions catalanes com en altres edicions.
Entre sol i núvols i alguns ruixats intensos el temps de Bremen s’ha arrenglerat amb la situació de Catalunya d’ençà del 2017.
(text de Francisca Sol Puig i Margarita Abella Mestanza, totes dues ponents i membres de l’Associació Germano-catalana (DKV) organitzadora)
