L’Audiència Provincial de Barcelona ha reobert la investigació per l’espionatge amb el programari Pegasus que afecta tres membres d’Òmnium Cultural, i que va ser arxivada pel Jutjat d’Instrucció 21 de Barcelona el passat 12 de febrer del 2026. Ara, l’Audiència admet el recurs presentat per l’entitat i accepta l’existència d’indicis de delicte. Concretament, veu elements que podrien indicar una intervenció externa no autoritzada als telèfons mòbils dels espiats, l’autoria de la qual apuntaria al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). Per això, sol·licita un suplicatori al Consell de Ministres per desclassificar tota la informació que el CNI disposi sobre la infecció amb Pegasus dels telèfons de l’exvicepresident d’Òmnium Cultural Marcel Mauri; la responsable internacional i legal de l’entitat, Elena Jiménez, i la periodista i companya de Jordi Cuixart, Txell Bonet, espiats durant el 2018, 2019 i 2020. A més d’això, ordena una comissió rogatòria a Israel (estat on es troben les seus de les empreses propietàries dels programes d’espionatges) per si conserven informacions i dades sobre l’ús del software Pegasus respecte de les tres persones espiades.
El recurs d’Òmnium Cultural sol·licitava que s’investigués la infecció i l’ús del programari Pegasus en els dispositius dels tres membres d’Òmnium, i per això aportava nombroses proves pericials informàtiques. A més, recordava que la infecció havia estat acreditada per nombrosos organismes com CitizenLab, Amnistia Internacional, Evidentia, el Defensor del Poble o la Comissió d’Investigació del Parlament Europeu. Òmnium també denunciava una investigació judicial “fragmentària, lenta, revictimitzadora i inefectiva”, ja que el jutge no havia practicat cap diligència d’investigació: no havia demanat cap declaració als afectats, ni havia sol·licitat cap tipus d’informació a organismes estats o europeus, i tampoc a l’empresa denunciada. Per això, l’entitat demanava que es donés un nou impuls processal a la causa per tal d’aclarir els fets i aconseguir justícia, i, també, que fossin citades a declarar les mercantils NSO Group Technologies Limited, Q Cyber Technologies Limited i OSY Technologies –propietàries del programari d’espionatge—, amb l’objectiu que aquestes cedissin totes les dades i documentació bancària vinculades a les operacions amb Pegasus.
El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha afirmat que “la reobertura de la causa i que l’Audiència admeti indicis de delicte és el mínim que ha de fer la justícia per investigar de l’espionatge polític perpetrat contra Òmnium Cultural a través dels telèfons de Mauri, Jiménez i Bonet”. Per això, diu, “cal seguir pressionant perquè es desclassifiqui tota la informació i es pugui saber la veritat d’aquesta causa general contra l’independentisme”. “Que la mateixa Audiència Provincial de Barcelona vegi indicis d’autoria, i per tant de delicte, per part del CNI -principal servei d’informació i intel·ligència del govern de l’Estat- demostra, un cop més, que la persecució a l’independentisme es produeix en uns marcs il·legals i repressius brutals que no respecten en cap cas els drets fonamentals”, ha assegurat Antich. El president d’Òmnium ha recordat que “el Catalangate no només només atempta contra el dret a la intimitat i a la comunicació d’aquestes persones, sinó que espiar il·legalment una de les organitzacions de la societat civil més importants d’Europa afecta la llibertat d’expressió, el dret de participació política i té un efecte dissuasiu sobre l’activisme. En tot cas, ha sentenciat, “el que avui surt a la llum és només la punta de l’iceberg”.
Vulneració massiva de drets fonamentals
La querella interposada per Òmnium data del mes d’abril del 2022 i va ser la primera de les querelles criminals pel cas d’espionatge CatalanGate. Es dirigia nominalment contra l’empresa NSO Group, propietària i responsable del programari de ciberespionatge de telèfons anomenat Pegasus, i denunciava la vulneració massiva i greu de drets fonamentals, com el dret al secret de comunicacions i a la intimitat, i que té com a efecte també la vulneració indirecta d’altres drets com la llibertat d’expressió o el dret a la defensa, que són conseqüència de les circumstàncies en què s’ha produït l’atac, perpetrat per les pràctiques il·legals de l’estat espanyol.
En aquest sentit, la mateixa empresa NSO Group va confirmar que la contractació de l’spyware Pegasus és exclusiva per organismes governamentals i la seva comercialització exigeix el compliment de condicions com són el desenvolupament dins la legalitat i la restricció del seu ús per a la persecució del terrorisme. Així, el contracte per l’ús de Pegasus exigiria un expedient de control previ per part d’NSO Group per determinar que l’ús del programari no serà ni utilitzat fora de la llei ni per cometre violacions dels drets humans. Segons les proves aportades en la querella, aquesta avaluació o no va existir o es va fer de manera fraudulenta, indicis suficients perquè l’empresa sigui imputada.
