Els Turistes s’han d’ubicar als establiments hostalers. Els habitatges són per a residir-hi la gent.
Sortosament, sembla, que el Govern de Catalunya vol regular l’especulació en l’habitatge. Compta amb partits, gremis i voltors. Tenen interessos. Compta també amb el Tribunal Constitucional que podrà dir que l’afer és competència de l'”Estado” oligàrquic. Cal activar l’estat propi. Compta igualment amb la “distorsió financera” de forans europeus o no, que, per la diferència en sous i estalvis, amb millor poder adquisitiu al canvi, compren i consumeixen aquí, el que no poden comprar allà, encarint el nostre cost de l’habitatge, la cistella de la compra i consums. Un cafè a Europa, cinc euros, aquí no arriba a dos. Per un menú a París, Oslo o Berlín, aquí dues persones mengen tres plats cada una.
Pels problemes que ens causa l’excessiu turisme i migració precària que patim, cal escoltar el que diu la gent que la pateix.
- Tots els habitatges de ciutats o món rural, han d’estar destinats a viure-hi, invertint-hi si fa el cas, recursos privats o públics en rehabilitacions, creant un cens d’habitatges, per a famílies arrelades al país, i per als joves de la localitat. L’habitatge s’ha de destinar sempre a residents-empadronats, no a forans comunitaris o extracomunitaris passavolants, censats al seu país d’origen.
- No es pot vendre a estrangers —euro-comunitaris o no— persones físiques o jurídiques, o a fons sobirans o voltor, financers i especuladors, el patrimoni immobiliari nacional. En tot cas, es pot vendre a forans, no la propietat, sinó l’usdefruit temporal de l’immoble, durant 15-20 anys, o 25, per gaudir-lo durant aquest temps. Acabat l’usdefruit, retornarà la plena propietat al propietari o a la Generalitat/municipi. Una estructura institucional regularà els lloguers, fiscalitzarà la transparència i el bon fi i ús de l’habitatge i la possible venda i finançament de la finca, a qui l’ocupa.
- S’ha de tenir en compte, pels nacionals llogaters, que, en cas de venda de l’immoble on resideixen, tenen o han de tenir, el dret de tempteig i retracte, excitant també a l’administració a exercitar-lo subsidiàriament. En cas que es vengui un bloc sencer o diferents finques llogades o no, amb renda antiga o actualitzada, l’administració afectada exercirà el tempteig o retracte, també en transaccions de les comunitats religioses o socials, i en finques adjudicades a entitats financeres, per tenir solars o edificis per a destinar-los a habitatges socials, per a residents-empadronats, a preu taxat. Finalitzat el contracte o traspassat l’arrendatari sense descendents, revertirà la finca a l’administració local o Generalitat.
- En localitats turístiques, en contractar-se treballadors temporals, si es desplacen per a treballar, se’ls ha de facilitar com a llar temporal, un espai digne, dins la mateixa localitat o en un radi no superior a 30 km.
- La Generalitat ha de tenir plenes competències en migració, per tal de regular-la i adequar-la a les necessitats de cada moment, preferentment, l’escollirà i formarà directament o indirecta, i regularà, la migració en origen abans que es traslladi al nostre país.
- La Generalitat abans d’atorgar permisos de residència i treball, haurà de construir, promocionar i designar als nou vinguts arrelats, un habitatge digne, si reuneixen les condicions legals que s’estableixin. Les autoritats evitaran que es concentrin en determinades zones, la migració, distribuir-la pel país segons necessitats de feina.
- Tota migració, en ser regularitzada, haurà de sotmetre, amb renúncia del seu fur propi si fos altre, a les lleis, usos, i costums locals, comprometre’s a complir, respectar i integrar-se en la llengua, cultura, i institucions de la nació d’acollida.
- Si realment es vol aprofundir en el problema de l’habitatge, la classe política ha de tenir en compte aquestes i altres observacions, lluny de pressions de cambres, patronals o grups oligàrquics. Tot això comportarà una profunda reforma de la Llei d’Habitatge, o, amb estat propi, tenir-ne una de pròpia, regulant bé la liberalització o dependència del sol, a favor de l’habitatge urbà a ocupar per residents, que són votants en una nova llei electoral basada en la Democràcia directa i participativa, on regular també totes les noves tecnologies i el seu bon ús, i no com ara que els algoritmes interessats, distorsionen als nostres infants i jovent.
Requereixo als polítics, pensar en els titulars de la sobirania, la gent, i no en l’oligarquia, per a millorar en valors, i no en mercat.
