Espanya és un dels països on la despesa privada en sanitat ha crescut més, amb una taxa del 3,1% del PIB davant d’una mitjana de l’OCDE del 2,3%. La xifra total se situa en els 36.805 milions de €. Segons les dades de la Fundació Idis, organització que agrupa els principals grups hospitalaris de la península, el negoci hospitalari d’Espanya el 2022, créixer un 5% més fins als 13.020 milions de €, amb relació al 2021. El principal motor d’aquest creixement és l’assegurança privada, que representa el 56% del total dels ingressos. El 2023 el nombre d’assegurats a Espanya va augmentar un 3,1%, fins als 12,42 milions. El volum total de primes va duplicar la taxa de creixement dels assegurats amb un 7,5% fins a generar un volum de 10.751 milions de €. I les principals empreses hospitalàries inverteixen en nous centres mèdics sense parar.
Malauradament, la sanitat-negoci, a poc a poc i subreptíciament, es va imposant entre nosaltres. Ve a tomb això perquè els beneficiaris de la Mútua de Funcionaris Civils de l’Estat (MUFACE) des de fa cinquanta anys —1,5 milions de funcionaris i 4.808 milions de €, suma final de primes per a la cobertura sanitària per al 2025-27— s’han trobat que en la darrera licitació només Adeslas i ASISA es van presentar a l’oferta, de manera que els mutualistes que empraven altres asseguradores (per exemple DKV) el passat mes de maig van haver de decidir si entraven al sistema de la Seguretat Social (amb l’engrossiment tensional que això suposava) o triaven una de les dues empreses mencionades. Cal saber que, entre aquestes empreses, per ampliar la cobertura de l’assegurança, les primes per a persones de més de 65 anys costen un ronyó.
Tanmateix, el país encara disposa d’una sanitat raonable que no hauríem de perdre. Al meu fill, que estudia als EUA, per una simple operació d’unglot li demanaven 3000 $. No parlem de dentistes! Sortosament, entre nosaltres, la cosa és diferent. Fa poc em trobava malament i la febre no baixava. Sortosament, tenia revisió cardiològica i el cardiòleg em va fer anar a urgències. Total, amb una analítica i un raspatge de coll, van saber que sofria l’encomanadissa grip A i una pneumònia. Se’m van aquedar a l’hospital i em van aïllar. Antibiòtic amb gota a gota cada dia, control cada 8 hores, Rx, TAC… Set dies ingressat. En vaig sortir amb el pacte de no fer reunions ni trobar-me amb més de dues persones durant vuit dies. Certament, un privilegi. Però temo que, aquests tractes amb el temps sols se’ls podran pagar els rics. Vist que l’Hospital on se m’havia atès pertanyia al grup Quirónsalud, vaig cercar clarícies dels grups sanitaris espanyols. Resulta que Quirónsalud actualment és el principal grup sanitari espanyol. La companyia està integrada al gegant alemany Fresenius a la divisió Helios. El 2024 Quirónsalud va facturar 5.077 milions de €, cosa que suposa el creixement d’un 9% respecte a l’any anterior i va situar el resultat d’explotació (ebit) en 629 milions, un 12% més. Disposa de 50 hospitals, 130 centres mèdics i 300 oficines mèdiques repartides a la pell de brau, amb un total de 8000 llits hospitalaris. Té hospitals a Llatinoamèrica i a la memòria anual assenyala la possibilitat de creixement d’Helios Espanya.
El segon grup hispànic es el valencià Ribera Salud, propietat del fons francès Vivaldo Santé, i el 2023 va facturar 808 milions de €. La companyia disposa de 16 centres hospitalaris, 74 centres mèdics i té una capacitat de 2.200 llits. En els darrers tres anys ha accelerat el creixement amb diverses adquisicions com l’hospital Perpetuo Socorro de Cartagena.
El tercer grup sanitari espanyol és Vithas, propietat de la família Gallardo, al seu torn propietaris de la farmacèutica Almirall. La companyia va tancar l’any passat amb una facturació de 750 milions de €, fet que suposa un creixement del 7%. Té 20 hospitals, 39 centres mèdics assistencials, 1.846 llits i 12.600 professionals. Inaugurà recentment el Vithas Valènica Turia i preveu obrir el Vithas Barcelona a Esplugues de Llobregat. Segueixen HM Hospitales [Hospitales Madrid] i HLA [Hospitales Lavinia ASISA]. HM Hospitales, propietat de la família Abarca, tancà l’exercici del 2023 amb 663 milions de € de volum de negoci; disposa de 32 hospitals i 30 centres mèdics, amb un total de 1.846 llits. Té en cartera inaugurar els hospitals Nuevo Norte, Tres Cantos, Sant Cugat i Málaga. Finalment HLA té 18 hospitals i 39 centres mèdics.
Pel que fa a les assegurances, segons la consultora Icea i la Patronal Unespa, el 25,8% de la població espanyola està coberta per assegurances privades (només un 18% el 2011) i el ritme de creixement es disparà després de la pandèmia. Al tancament de l’any passat, les companyies d’assegurances havien facturat 11.578 milions de €, un 70% més que una dècada abans. Analitzant les dades de l’últim exercici , l’activitat manté la bona salut, amb 200.000 afiliats més i un augment del 4,5% respecte al 2023. Un informe de Colliers calcula que Espanya necessitarà una inversió anual de mil milions d’euros a l’any en hospitals per respondre a la forta demanada de sanitat privada.
A Espanya hi ha més de cinquanta companyies que ofereixen productes sanitaris d’assegurances privades. Tres tenen una quota de mercat superior al 10%. La líder és SegurCaixa Adeslas, amb uns ingressos l’any passat de 3.549 milions de € (quota de mercat, 29,4%). La segueixen Sanitas, amb 2.016 milions de € (quota de mercat del 16,7%), i Asisa, amb 1.515 milions (quota de mercat 12,5%). En el rànquig dels deu primers seguirien DKV, Mapfre, Axa Assistència sanitària Col·legial, IMQ [Igualatorio Mèdico Qirúrgico], Fiatc i Caser. Darrerament, hi ha hagut dinàmica i canvis en algunes: Medvida ha absorbit Mediterráneo Vida; MGC ha integrat una cartera d’assegurances mèdiques de policies; Occident ha aconseguit Nortehispania, i Liberty Seguros ha passat a dir-se Generali. Però han estat moviments allunyats de les primeres posicions. I, tanmateix, demostren que el negoci de la salut no és cap mal negoci.
Publicat al Diari de Girona (1-IX-2025)