Aquest 23 de juny el rei dels espanyols té previst visitar Montserrat amb motiu del seu mil·lenari. Una visita feta amb coacció d’estat i en contra de la voluntat popular. Per una banda, coacció d’estat perquè el rei dels espanyols en té la màxima representació per imperatiu legal però sense cap legitimitat. Representa la continuïtat del règim franquista feixista guanyador militar de la guerra civil pel cop d’estat del 1936. I per l’altra banda, perquè els catalans han decidit la forma de república per constituir-se políticament en un referèndum legal el 2017.
Per tot això, és d’agrair la prompta resposta de les entitats socials i polítiques catalanes en contra d’aquesta visita del rei dels espanyols a Montserrat. La reacció de l’Assemblea (ANC) en forma de manifestació d’oposició, però també de les diferents formacions polítiques, des del FNC, Front Nacional de Catalunya, fins a sectors d’ERC, JXCAT i, fins i tot, PODEM. Una àmplia majoria entén la visita del rei dels espanyols a Montserrat com una provocació política per humiliar, si encara es pot més, als catalans, a la seva herència històrica i el seu desig de llibertat.
Les monarquies són un anacronisme. Avui ja no queda cap branca dinàstica familiar amb sentit que pugui representar els catalans. Per això, volem una república popular que entoni un “nosaltres, el poble” amb fermesa i sense defallir. Però és que, per altra banda, ni els espanyols, lliurament, entenen com encara es manté una monarquia seva plena d’escàndols, presumpta corrupció permanent, manca total de transparència, amb privilegis sense justificació i, en definitiva, una desconnexió envers la seva població flagrant i vergonyosa. Així i tot això és cosa dels espanyols i les seves misèries.
Els catalans ara, des de les instàncies institucionals que permet l’actual sistema dependent, com a molt poden demanar comptes de la seva activitat i poca cosa més. Ni la poden reduir ni la poden abolir. Però sí que s’hi poden oposar i criticar i d’aquí el motiu d’aquest article. Seria d’esperar que des de tots els àmbits institucionals l’oposició a la monarquia dels espanyols fos un fet permanent i persistent, fins a la seva caiguda, dissolució i desaparició. Un règim republicà espanyol no seria cap garantia per a la nació catalana, però amb la refundació de l’estat espanyol sí que seria possible la nostra independència en el marc de possibles acords comercials i diplomàtics entre Catalunya i Espanya/Castella. Tot plegat, tenint en compte que caldria dirimir la influència catalana en la resta de territoris de la nació completa, com el País Valencià o la Franja de Ponent.
El rei dels espanyols està en contra de Catalunya, dels catalans i del nostre futur nacional. Ho va demostrar durant la transició el 1978 agafant el relleu dictatorial franquista, després en el desenvolupament de la seva constitució i el reforçament dels poders judicial i militar de l’estat espanyol i va culminar en l’absoluta exclusió catalana de resultes del referèndum d’autodeterminació del primer d’octubre de 2017.
