Auca del devot lacai que no es posa vermell mai

Pere Grau i Rovira
Pere Grau i Rovira
image_pdfimage_print

El noi es diu Salvador
i vol salvar l’insalvable
amb la seva comprovable
manya d’entabanador
Ha arribat on ara seu
prometent sense enrogir
allò que no pot complir
a qui és cec i s’ho creu.
Per fer veure als seus senyors
que ja ha fet bona neteja,
a ulls clucs fantasieja
i n’ha dit de tots colors.
Tot va bé, diu ben cofoi,
tot és una bassa d’oli.
Podeu seguir fent l’espoli,
diu amb cara de bon noi.
O no veu o no vol veure
que sota els peus té un volcà
i aquest no es pot apagar
per molt que ens vulgui distreure.
La veritat és tossuda!
Ai, Salvador… No sé pas
quant de temps aguantaràs
fins que vingui ta caiguda.
I els senyors desagraïts
et deixaran a racó.
Això tindràs, Salvador,
de servir a mal… farcits.

Article anteriorFanatisme autonomista
Article següentDeclaració en ocasió del 9è aniversari del Manifest de Koiné
Pere Grau i Rovira
Barcelona, 1930. Estudis de Professorat Mercantil. Autodidacta intensiu en literatura i art. 3 Premis de poesia catalana. Traductor de 4 llibres de l'alemany al català. Col·laborador de "Llengua Nacional" i de "El Matí Digital". Bloc propi en alemany des del 2016 amb articles sobre el conflicte català.