La consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret i Aleu, ha presentat al Govern l’Estratègia Catalunya Exterior 2023-2026, una iniciativa innovadora que determina les polítiques i les accions concretes destinades al mig milió de catalans que viuen a l’exterior.
L’estratègia integra un Pla de retorn per als catalans que es plantegen tornar al nostre país i que analitza, d’una banda, les necessitats a curt i a mitjà termini de la diàspora catalana d’arreu del món i, de l’altra, especifica les accions concretes per donar resposta a les seves inquietuds.
A la reunió de l’Executiu, Serret ha destacat algunes de les accions previstes a l’estratègia i que són adreçades a la ciutadania catalana a l’exterior com la creació d’un espai virtual que sigui un punt de referència únic per a les persones residents a l’exterior, l’ensenyament de la llengua catalana a infants i adults, l’acompanyament del jovent en la definició i l’execució del seu projecte laboral i formatiu de futur, l’homologació de títols en ciències de la salut o la facilitació de l’accés al Registre de Sol·licitants d’Habitatge.
En els darrers mesos, el Govern ha explicat les mesures que busquen equiparar al màxim possible els serveis dels catalans residents a Catalunya amb els que viuen a l’exterior, com ara l’accés a les colònies d’estiu per als infants o les vacances en família, la targeta sanitària o el certificat idCAT, entre d’altres.
Pla de retorn
El Pla de retorn s’adreça als catalans que viuen a l’exterior i que volen o es plantegen tornar a Catalunya. El president de la Generalitat, Pere Aragonès Garcia, i la consellera Serret, van presentar-lo el 18 de desembre al Palau de la Generalitat, juntament amb l’Estratègia Catalunya Exterior 2023-2026. La cita va tenir lloc durant el Consell de la Catalunya Exterior, l’òrgan de consulta i participació institucional i civil dels catalans residents a l’estranger.
L’objectiu del Pla és posar a disposició totes les eines que té la Generalitat per facilitar aquest retorn, i també per fomentar la tornada de talent de professionals que es van veure obligats a marxar, molts d’ells després de la crisi econòmica del 2008, abastant tots els àmbits que afecten l’emigració i el retorn de talent: des de l’habitatge fins a l’educació, passant per la integració laboral o els serveis de salut.
Les darreres dades de persones retornades a Catalunya, del 2022, confirmen la tendència dels darrers anys, en què, a partir del 2014, es registra un creixement progressiu, que s’estabilitza, el 2017, al voltant de les 10.000 persones, amb l’excepció dels efectes de la pandèmia el 2020.
El Pla es va posar en marxa l’agost de l’any passat amb la creació d’una Comissió Interdepartamental, presidida pel Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, que va analitzar les necessitats a curt i a mitjà termini dels catalans i catalanes residents a l’estranger. A partir d’aquí, el Govern està confeccionant aquest Pla amb tots els serveis que té en marxa, així com amb aquells que cal perfilar per tal que incorporin la perspectiva de la ciutadania catalana que vol retornar al país.
