El resultat dels partits independentistes catalans a les eleccions espanyoles reflecteix sobretot el desencant del votant independentista per la inacció per fer efectiva la independència i el col·laboracionisme amb un estat repressor, que pretén aniquilar-nos com a poble.
Ara estem en un escenari molt semblant a l’anterior legislatura. Un cop més, els partits independentistes catalans tenen les claus de les majories i tindran l’ocasió de ser “els salvadors de l’estat espanyol”, en perjudici del seu propi poble català.
Ja hem viscut aquest suport al govern del mateix Pedro Sánchez per part dels independentistes en la darrera legislatura, sense cap mena de pressió, ni confrontació, ni exigències d’independència. Sense guanys, ni millores a nivell social ni en l’àmbit nacional. Escenificant un diàleg fals, on el mateix govern espanyol rebutjava explícitament parlar d’independència i treia pit pel fet d’haver aplicat el 155 a Catalunya, cosa que també ha fet Sánchez durant aquesta campanya electoral, i amb unes proclames buides i en castellà, malbaratant la força i la voluntat de la ciutadania independentista.
Guanyi qui guanyi a l’Estat espanyol, l’única solució per a Catalunya és la independència.
Prou enganys! Cap president espanyol mai no reconeixerà els nostres drets legítims com a nació que vol esdevenir un estat, ni la fi de l’espoli fiscal, ni la fi de la repressió. Fins i tot, si un govern espanyol mentís en el sentit d’acceptar el diàleg o de fer promeses de futur, tinguem present que:
1. Mai no ho compliran, és un engany!
2. Per damunt de qualsevol govern espanyol encara quedarà el sistema judicial espanyol per anul·lar qualsevol avenç que es pugui acordar.
Prou enganys! Ara més que mai, després d’aquesta legislatura, els partits catalans haurien de ser plenament conscients d’això: que només perpetuen falsos diàlegs o ploren a través d’un victimisme innocu per no liderar el moviment i fer efectiva la independència.
El seguidisme a la política estatal espanyola ha esdevingut flagrant, i ha provocat una política d’assimilació que es reflecteix en totes les polítiques públiques i es visualitza de manera alarmant en la persecució política i judicial del català, i en la negació de la nostra identitat com a nació.
Ara, s’albira una repetició de pantalla dels quatre darrers anys de govern socialista a Espanya. Cal fer-ho diferent! Cal identificar l’ocasió per fer la independència i fer efectiu el referèndum del Primer d’Octubre com l’únic objectiu del bloqueig independentista al Congrés dels Diputats i a la formació d’un govern a l’estat espanyol. I si els partits independentistes no hi estan disposats, que facin un pas al costat, perquè la societat civil, que s’obrirà camí als carrers i a les institucions, faci la independència. L’Assemblea hi manté el seu compromís ben ferm!
Ja que es va a Madrid, cal confrontar amb l’estat espanyol, afeblir-lo mitjançant el bloqueig i mantenir-s’hi ferms fins a aconseguir la independència! No ens calen salvapàtries de pàtries alienes, ha arribat l’hora de salvar la nostra, Catalunya!
Prou enganys! Independència, ara! Via fora!
