image_pdfimage_print

El Govern ha aprovat el Pla estratègic d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea 2023-2026. Es tracta d’un document clau per a l’acció exterior catalana, perquè en defineix les prioritats i les grans línies estratègiques per als pròxims quatre anys. En aquest sentit, és un instrument de planificació i de coordinació de l’acció exterior i plasma la voluntat de donar un nou impuls a la projecció del país al món, de reforçar-ne la infl­uència internacional i consolidar-ne la singularitat. El Pla s’ha construït des del consens i la participació activa de tots els departaments del Govern, dels ens locals i de la societat civil catalana més activa en l’àmbit internacional.

Des de la seva creació el 2016 amb el conseller Raül Romeva, el Departament d’Acció Exterior i Unió Europea ha crescut fins a assolir el pressupost més alt de la història enguany, superant per primer cop els 100 milions d’euros. Per consolidar aquest creixement, en els anys vinents la prioritat de l’Executiu és reforçar l’estructura de l’acció exterior per garantir la coherència i la coordinació de les relacions que manté Catalunya amb el món. Més concretament, es pretén enfortir els espais de coordinació de l’acció exterior, dotar el Departament dels mitjans necessaris per fer una acció exterior efectiva, intensificar les relacions duradores i de confiança amb els socis internacionals de Catalunya, i garantir la presència estable del Govern i dels actors de la societat civil catalana en els espais i fòrums multilaterals.

Aquest objectiu també passa, entre d’altres, per dotar la xarxa de delegacions de més suport i recursos i reforçar-ne la coordinació amb les oficines sectorials del Govern a l’exterior. A més, el Govern també té com a prioritat la professionalització de l’acció exterior perquè la Generalitat disposi de personal amb els coneixements i les competències específiques en aquest àmbit i, de fet, ja ha iniciat els tràmits per crear el cos d’acció exterior i Unió Europea.

Publicitat
Publicitat

Prioritats sectorials i geogràfiques

El Pla que avui ha aprovat el Govern s’estructura en cinc eixos basats en les prioritats que guien l’acció exterior —influència, transformació, prosperitat, utilitat i singularitat—, que es desgranen en 16 objectius estratègics i 63 objectius operatius. A partir d’aquesta acció exterior cohesionada, el document defineix el rol proactiu que Catalunya ha de tenir en els reptes globals, actuant en àmbits com el feminisme, la descarbonització, la desigualtat, la digitalització o la recerca. Així mateix, impulsa la modernització de l’Administració, la innovació en polítiques públiques, la dimensió internacional de la cultura i l’esport, i els serveis als catalans i catalanes que viuen a l’estranger. Alhora, el Pla recull el compromís de tenir un paper decisiu en l’escena internacional per avançar cap a societats més justes i pròsperes.

En aquest plantejament, destaca el compromís d’avançar cap a una política d’acció exterior feminista que generi un canvi d’enfocament en la projecció i la posició de Catalunya al món com a país pioner en el desenvolupament de polítiques d’igualtat i feminismes. En l’àmbit sectorial, el Pla també suposa una aposta ambiciosa per col·laborar en el sistema multilateral i una consolidació de la política de cooperació al desenvolupament, per continuar avançant en una cooperació catalana de més qualitat i més integrada, present a tot el territori català i oberta al conjunt d’actors.

Pel que fa a les àrees geogràfiques, el document referma la tradició europeista de Catalunya i la seva mirada mediterrània. Europa i la conca mediterrània són una prioritat estratègica del Govern de Catalunya i una part cabdal de la seva acció exterior pel seu veïnatge immediat, el ventall de vincles existents, o la implicació catalana en el projecte europeu i la seva incidència directa a Catalunya.

Un cop aprovat pel Consell Executiu, el Govern ara trametrà el Pla al Parlament per al seu debat i seguiment.

Intensificar l’agenda internacional, una prioritat

En els primers dos anys de legislatura, intensificar l’agenda internacional del Govern ha estat una de les prioritats del president Pere Aragonès i Garcia, que fins al dia d’avui ha fet un total de 15 viatges internacionals a 12 països. En aquests viatges, ha mantingut reunions d’alt nivell amb diversos governs nacionals, ha participat en cimeres internacionals, ha consolidat la relació amb organismes internacionals multilaterals i ha reprès la interlocució directa amb les institucions europees. En són exemple el viatge a l’Amèrica Llatina, les darreres reunions a la Comissió Europea, la signatura d’un acord de col·laboració amb la UNESCO, la participació en la COP26 a Glasgow o la intervenció en fòrums de l’ONU.

Per la seva banda, en els darrers vuit mesos, la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret i Aleu, ha fet 18 viatges a 12 països, amb un pes especial a la capital europea, Brussel·les, per la importància estratègica de la Unió Europea per a la política d’acció exterior catalana i per abordar grans reptes compartits com la crisi climàtica, a través de la transformació verda, o com la sobirania digital i energètica.