En la darrera dècada l’ús social del català ha minvat considerablement, especialment entre el jovent. Actualment el 32,4% de la població jove de les Illes Balears —de 18 a 34 anys— parla habitualment el castellà. La mitjana de tota la població és del 42% (dades de l’enquesta de l’Institut Opinòmetre per Plataforma per la Llengua a l’any 2021).
Ens trobam davant una situació d’emergència lingüística i són necessàries polítiques lingüístiques de profunditat. Plataforma per la Llengua ha manifestat durant tota la legislatura passada que, si bé s’han fet passes endavant com la creació de l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics —el decret de creació de la qual fou aprovat a la legislatura 2015/2019—, s’han perdut massa oportunitats i això, en el moment actual, no ens ho podem permetre.
El passat 29 de maig el Partit Popular va guanyar les eleccions al Parlament i als consells de Menorca, Mallorca i Eivissa. Així mateix, Sa Unió va ser la força política que es va fer amb el Consell de Formentera. Aquest canvi en el panorama polític, ateses les reunions que l’ONG del català ha mantengut amb aquestes dues formacions, no hauria de suposar cap retrocés en el procés de normalització lingüística. I en aquests mateixos termes es va expressar el representant del PP al debat “Eleccions i política lingüística: més enllà del 28M”: defensa de la unitat de la llengua, tal com diu l’Estatut, i de la Llei de normalització lingüística.
També és cert, emperò, que el PP s’ha mostrat partidari en tot moment de fer el castellà llengua vehicular a l’escola i d’eliminar el requisit de català a l’àmbit sanitari. Aquesta darrera mesura, tanmateix, l’han aplicada els partits del Pacte, com demostra el procés d’estabilització del personal sanitari sense la capacitació lingüística corresponent. En aquest sentit, Plataforma per la Llengua ha recorregut a la justícia aquest procés i defensarà sempre i arreu els drets lingüístics dels catalanoparlants.
Al pròxim Govern de les Illes Balears, Plataforma per la Llengua li demana, com sempre hem fet, l’equiparació dels drets lingüístics dels catalanoparlants amb els dels castellanoparlants, així com l’execució de polítiques lingüístiques valentes orientades a evitar la situació d’emergència lingüística que patim.
