image_pdfimage_print

El Govern ha iniciat els tràmits per crear el cos d’acció exterior i Unió Europea, amb l’objectiu de disposar de personal especialitzat en aquesta matèria a la Generalitat de Catalunya. El Consell Executiu ha aprovat aquest dimarts un dels passos necessaris per a la seva tramitació, una memòria preliminar, amb la qual s’obre la porta a la redacció de l’avantprojecte de llei que ha de permetre tenir les eines necessàries per convocar llocs de treball amb els requisits específics que requereix l’acció exterior del Govern.

Es tracta d’una aposta per professionalitzar el personal que duu a terme la política internacional de l’Executiu i que suposa un pas més en el desplegament i l’enfortiment de l’acció exterior catalana. El cos de funcionaris especialitzats en acció exterior i Unió Europea ha de garantir que la Generalitat de Catalunya disposi de personal preparat i amb els coneixements específics per defensar els interessos del país amb els seus socis internacionals. L’objectiu és reforçar la projecció i la influència de Catalunya i les seves polítiques al món, amb la voluntat de generar el màxim impacte positiu per als interessos del país.

Amb aquest projecte es vol donar un nou impuls a l’acció exterior del Govern i consolidar-la com una política prioritària i transversal en tots els departaments de la Generalitat. En aquest sentit, la creació d’aquest cos permetrà fer un salt endavant en la projecció de Catalunya al món i les relacions amb altres governs i organismes internacionals seguint els principis d’utilitat, credibilitat i reputació. Aquest és un pas útil no només per a la tasca del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, sinó per al conjunt del Govern, ja que totes les matèries tenen una dimensió internacional que cal abordar sectorialment. Alhora, permetrà retenir el talent existent i compartir-lo, encara més, entre els departaments de la Generalitat.

Publicitat
Publicitat

Concretament, la creació del cos permetrà definir els requisits professionals que diferencia el personal encarregat de l’acció exterior i dotar-lo d’un caràcter especialitzat a través d’unes convocatòries específiques de selecció. El domini d’idiomes o el coneixement de les relacions internacionals, tant a escala bilateral amb els socis de Catalunya al món com a escala multilateral, en la col·laboració amb organismes internacionals com les Nacions Unides, són exemples de les aptituds que caldran per formar part d’aquest cos de funcionaris.

La Generalitat de Catalunya no disposa avui dia d’un cos, escala de funcionaris o categoria laboral específica que requereixi els coneixements per desplegar les competències en matèria d’acció exterior. Malgrat el creixent desenvolupament de l’acció exterior catalana al llarg dels anys, el sistema de selecció de personal no preveu actualment la incorporació de treballadors especialitzats en aquest àmbit.

Davant del context actual, el Govern considera que cal fer un pas endavant en la professionalització de la seva acció exterior, dotant-la de més recursos i d’especialització per potenciar la capacitat a l’hora d’internacionalitzar les polítiques públiques i obtenir-ne el màxim retorn. La Rioja o el País Basc ja disposen d’eines similars a les seves administracions que requereixen coneixements en l’àmbit de l’acció exterior.

Un pas més en el desplegament de les competències del Govern en acció exterior

La Generalitat de Catalunya té una llarga trajectòria desenvolupant l’acció exterior catalana. L’Estatut de Catalunya, primer, i després la Llei 16/2014, del 4 de desembre, d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, doten l’Executiu del marc normatiu per desplegar-la. En aquesta línia, el 2016 es va crear el Departament, aleshores anomenat d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, amb el conseller Raül Romeva al capdavant. Actualment, amb els pressupostos del 2023, el Departament d’Acció Exterior i Unió Europea té la dotació pressupostària més gran de la seva història. A més, l’Executiu disposa de més delegacions a l’exterior que mai, concretament 20 —i aviat en seran 21—.

Amb l’aprovació d’aquesta memòria preliminar, el Govern obre ara un període per a la redacció del text de l’avantprojecte de llei per part del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, en el qual es convocarà un procés participatiu perquè la ciutadania hi pugui dir la seva. Un cop redactat, l’avantprojecte de llei es podrà sotmetre a informació pública abans de l’aprovació del projecte de llei per part del Govern i de l’enviament al Parlament per a l’aprovació definitiva.