Rebre una citació del Tribunal Suprem i, a la pregunta de si hi anirà, contestar «tinc feina, aniré a treballar» és riquesa de matisos humans viscuts amb la més encantadora senzillesa. A més, contrasta el treball prostituït d’un amb el treball responsable de l’altre…
– Afirmar que la intel·ligència artificial o la pluralitat de llengües renovaran la pedagogia pot reduir-la a tècniques, mètodes i procediments. Cal no perdre objectius. Com ara la identitat dels pobles. Com ara la cerca de veritat, bellesa i bondat, que tant es necessiten.
– Augmentar ara considerablement la producció d’armes en l’àmbit mundial, és a dir, la manera de matar eficaçment i ràpidament moltíssima gent, significa que la humanitat es troba necessitada d’assolir consciència en la recerca de sentit i d’una acció per la pau sincerament adoptada.
– Parlar d’un «Acord de Claredat», que té de claredat no acordar més que amb un mateix, no respon al necessari progrés d’escoltar i respondre, comunicar, participar. Precisa en qui ho faci i en els que ho escampen major sensatesa.
– Si els «parlaments» redueixen el parlar a portar la contrària a l’altre, i a oposar-se per sistema, prostitueixen la política. La gent trobarà la manera de què la política recuperi sentit i camini en democràcia.
– Sovint el present i la immediatesa ens ocupen massa. Ens cal viure perspectiva i prospectiva. El passat també és un aprendre, el futur camí d’esperança i el present, llavors sí, per ser-hi.
– Quan un poble omple carrers de festa col·lectiva una llum d’esperança visita els cors i queda més clar aprendre a viure. Aquest aprenentatge és el que ens fa dignes.