image_pdfimage_print

El president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, ha encapçalat aquest dimarts una reunió de Govern extraordinària per abordar de forma monogràfica la situació del català. La iniciativa respon a la voluntat del Govern de situar la llengua catalana com una prioritat absoluta de l’Executiu, que des de l’inici de la legislatura es va posar a treballar per entrar en una nova etapa de la política lingüística del país, que assegurés el present i el futur del català, l’aranès i la llengua de signes catalana.

Des d’un bon inici el departament de Cultura, a través de la Secretaria de Política Lingüística, va posar-se en contacte amb els diferents departaments per tal d’explorar conjuntament tant el ventall d’actuacions que ja hi havia en marxa en l’àmbit de la llengua, com les possibles àrees de treball que calia abordar. La Comissió Tècnica de Política Lingüística, òrgan que aplega tots els departaments de la Generalitat per treballar conjuntament pel foment del català, ha iniciat un procés de treball amb tots els departaments en matèria lingüística. El resultat d’aquesta feina conjunta són les 100 accions transversals que el Govern ha presentat avui.

Entre les actuacions més destacades del centenar que s’han presentat avui destaquen

Publicitat
Publicitat
  1. Salut: Pla d’impuls al coneixement i l’ús de la llengua catalana al conjunt del sistema sanitari. Perquè és un dret de la ciutadania ser atesa en la seva llengua a tot arreu, i sobretot quan es troba malament.
  2. Multilingüisme: Dins del màster de formació del professorat de secundària, introduirem formació en immersió i gestió del multilingüisme, per tal que tots els docents tinguin eines per mantenir el català davant de les situacions diverses de les aules.
  3. Autoescoles: També garantirem una xarxa d’autoescoles en llengua catalana, i material en català, per tal que treure’s el carnet de conduir en la nostra llengua sigui una normalitat en aquest país.
  4. Serveis assistencials: En el camp assistencial, farem un pla de foment del català als serveis a la gent gran, incloent residències, centres de dia, serveis a domicili, casals cívics i serveis per a les persones amb discapacitat, per tal que els nostres avis i àvies puguin parlar amb la nostra llengua sempre i a tot arreu.
  5. Audiovisual: Ja fa un any que estem dedicant molts esforços per fer un gir per l’audiovisual català i que trobem contingut en la nostra llengua a la televisió, als cinemes i a les plataformes. I continuarem aquestes polítiques perquè repercuteixen directament en la ciutadania, i especialment en la gent jove.

Entre les mesures relacionades amb la protecció de l’aranès el Govern ha proposat l’elaboració d’un Pla Integral per a l’occità aranès a l’Aran i a Catalunya. També s’incrementarà el pressupost de les actuacions de foment de la creació cultural que inclouen l’occità, entre d’altres mesures.

Pel que fa a la llengua de signes es proposa l’aprovació del codi d’accessibilitat per fer de la llengua de signes catalana una eina d’accessibilitat i igualtat d’oportunitats en tots els àmbits de la societat, juntament amb altres mesures com la publicació dels nivells A1, A2, B1 i B2 de llengua de signes catalana o la posada en marxa del projecte SignemMuseus als equipaments patrimonials

La celebració d’aquest Consell Executiu monogràfic sobre el català coincideix amb la participació del president Pere Aragonès, aquest dijous, al Fòrum de Nacions Unides sobre Qüestions sobre les Minories, que se celebra aquesta setmana a Ginebra. El fòrum és el principal organisme de Nacions Unides encarregat de promoure i protegir les minories nacionals, lingüístiques i religioses. El president Aragonès intervindrà com a ponent principal en la sessió anual d’aquest fòrum per parlar de la situació del català. A la jornada serà presidida per l’Alt Comissionat de Nacions Unides pels Drets Humans, Volker Türk, i pel president del Consell de Drets Humans de Nacions Unides, Federico Villegas.

Paral·lelament, a aquesta feina immediata de tots els departaments, el Govern també fa un any que treballa en el Pacte Nacional per la Llengua, un gran projecte de consens de país que ja ha superat, i amb èxit, la fase participativa i es preveu que se signi durant el primer semestre de l’any 2023.