La seguretat o protecció ciutadana és un concepte molt ampli i que, en el cas de les bicicletes i els patinets, dona molt de si, a la contra.

El fet que la seva regulació i reglamentació depengui de cada municipi i la proliferació d’empreses públiques resta transparència pel que fa als interessos amagats a l’hora de gestionar-ne l’ús i la inspecció pel que fa al seguiment del seu incompliment o actes vandàlics o lesius per a la salut dels ciutadans. Alguns dels incompliments són anar sense casc, circular per la zona no habilitada, no respectar el semàfor o circular dues persones en el vehicle i, les més greus, els atropellaments, en què molts dels infractors fugen.

Per una banda, cal tenir en compte que el més segur, ja d’entrada, és no circular amb aquests vehicles quan no hi ha espais adequats o quan són incongruents, en tant que o no defineixen circuits continus o bé, per exemple, envaeixen l’espai dels vianants. Cal que per poder garantir la seguretat real no s’implementin empreses o falses proclames de mesures mediambientals falses en espais que abans han de poder garantir-ne un ús regulat i segur.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets
Publicitat

Per altra banda i el més important, les sancions i denúncies: tota ordenança ha de ser prou clara i explícita per a concretar què es pot fer, per on es pot circular, i quines són les sancions realistes que es poden imposar. La vigilància, però, en aquest sentit ha de ser malauradament una constant de preocupació pels consistoris donat l’elevat nombre d’accidents i morts que s’han produït en els darrers anys en què han intervingut aquest tipus de vehicles.

En el cas de ciutats tan grans com Barcelona, amb barris tan diferents, el tema i problemes es multipliquen  Les enquestes fetes al respecte —quan es fan— poder resultar o semblar partidistes, però quina casualitat que en la majoria de casos el resultat dona a entendre que els incidents són més dels que es fan públics o transcendeixen, molts queden exempts de denúncies que puguin arribar a bon port i qui no ha patit un incident o greuge al respecte que aixequi la mà… Amb l’entrada en vigor, el 2 de gener del 2021, del Reial decret aprovat pel Consell de Ministres, pel qual es modificava el Reglament General de Circulació i el Reglament General de Vehicles en matèria de mesures urbanes de trànsit; quan entrem, però, en aquest àmbit sembla que encara hi ha més interessos en joc o conflicte d’interessos i la qüestió esdevé encara més difícil d’entendre o de destriar fins a quin punt es controlen els requisits tècnics. Per començar, cal tenir un mínim de setze anys per conduir-los i la contractació d’una assegurança de responsabilitat civil enfront de tercers és obligatòria en cas que es desenvolupi una activitat comercial, però per a ús personal —el majoritari— només és recomanable. En les recomanacions de la Direcció General de Trànsit reproduïm el que es diu en relació amb el nou Decret: “Un Vehicle de Mobilitat Personal, doncs, és un vehicle però no li cal autorització administrativa ni assegurança per circular; cosa que vol dir que no perdrà punts si el seu usuari comet alguna infracció però pot incórrer en conductes sancionables, com per exemple: ús del telèfon mòbil o d’auriculars, no sotmetre’s a la prova d’alcohol o drogues, circular per voreres o zones de vianants o circular amb un acompanyant. El casc queda regulat segons l’ordenança municipal”.

No tot depèn dels governs locals sinó que cal apel·lar a la ciutadania responsable: és obvi, però, que no només es pot confiar en el fet que s’apliquin per se i, per tant, les administracions han d’assumir la seva responsabilitat amb campanyes transparents, realistes i que no s’han d’implementar sense complir mesures que no entrin en conflicte amb la mobilitat real de tots i totes. Quan la “moda” o els interessos comercials que hi ha al darrere es “massifiquen” convé no perdre de vista que la seguretat ha de ser això, més enllà del que queda bé de dir o reconèixer per se “políticament” correcte.

Sembla que un cop passat el boom ja no és notícia, però si depèn de campanyes puntuals, o d’una revisió aleatòria, fins a quin punt es poden regular i acomplir per a ser efectives?