El Parlament de Catalunya es va mostrar dividit quan va votar un posicionament sobre la candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern als Pirineus. La votació es va fer quan encara no se sabia la implicació activa aragonesa en aquesta proposta. La votació va guanyar amb els vots de JxCAT, PSC, Cs i PP i es va exigir al Govern que ho tirés endavant, ja que els terminis corrien.

Durant el debat va quedar palès que els Pirineus pateixen un greuge històric, potser amb l’excepció d’Era val d’Aran. El debat parlamentari va posar en evidència les dures carències que pateix aquesta part del territori català, sobretot d’accessos amb infraestructures adients i també de tota mena de serveis.

Un dels arguments que es van plantejar per millorar aquesta situació era fer-hi inversions aprofitant uns Jocs Olímpics d’hivern. I davant d’aquesta proposta, diversos col·lectius han reaccionat perquè entenen que és un pedaç inútil per resoldre els problemes estructurals plantejats.

Publicitat
Publicitat

Les inversions que es plantegen ja estan projectades i són compromisos pendents que s’haurien d’haver executat. L’Eix Pirinenc des de Pont de Suert fins a Olot que ja té un tram d’A-26 en servei és imprescindible des de fa anys. També la millora de la connexió ferroviària amb Puigcerdà i una de nova amb la Seu d’Urgell i Berga, entre altres. Per això, fins i tot, hom entén una provocació que el 2030 sigui el nou horitzó per a la seva realització quan sempre s’han exigit semblants inversions bàsiques.

Però la principal paradoxa, com exposen, i espera que s’expliqui millor des del Govern, és com uns JJOO que es pretenen organitzar conjuntament amb Aragó i el Comitè Olímpic Espanyol (COE) siguin una oportunitat per situar els Pirineus, Barcelona i Catalunya en el mapa del món. De fet, alguns exposen que des que es va celebrar el referèndum d’autodeterminació de Catalunya el 2017, Catalunya i Barcelona estan sobradament instal·lats en l’imaginari internacional i això ja és suficient.

Abans i durant els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 es va organitzar un fort moviment de reivindicació per a un Comitè Olímpic Català que en aquests moments no existeix i que semblaria, segons la pura lògica, l’element de partida imprescindible per abordar qualsevol candidatura catalana davant del COI o Comitè Olímpic Internacional. Hom ha fet aquesta consulta i per ara no ha obtingut cap resposta per part de les autoritats esportives catalanes.