Dins de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) hi ha diferents seccions que treballen sobre temes professionals. Una és la relativa al dret constitucional. Normalment, aquestes seccions, atesa la naturalesa del dret, fomenten el debat jurídic i la formació però no emeten posicionaments, ni molt menys es decanten per una visió partidista.

El grup d’advocats barcelonins que formem aquesta secció, no obstant això, davant la situació creada per la intervenció judicial a l’Escola Turó del Drac de Canet de Mar, han considerat, contra tot pronòstic i davant una gran majoria de companys seus que ho consideren desproporcionat, que podien prendre partit seguint la línia oficial del col·legi establerta el setembre de 2017, segons la qual els posicionaments dels tribunals espanyols mai podien ser criticats ni menystinguts, en una clara deixadesa de funcions del principi de legalitat que haurien de promoure.

Obliden els esmentats advocats, tot i el seu zel, que protecció de l’estat social i democràtic de dret no està regulat exclusivament a la Constitució espanyola sinó que la conformen també els principis generals del dret i les instàncies internacionals de la qual és subsidiària la seva Constitució. Però, si bé el 2017 s’obria la porta al dret a l’autodeterminació, com exercici legítim d’una col·lectivitat nacional com la catalana, amb l’incident de l’escola del Maresme, tot i l’enginy partidista per fer-ho avinent, només es resolia una demanda particular sobre un afer de drets lingüístics.

Publicitat
Publicitat

Tot i que el posicionament de l’ICAB és a través de la seva Junta de Govern, com reconeixen aquest reduït grup d’advocats, i que com col·lectiu professional han de mantenir una diligent neutralitat institucional, sense més, han llençat a l’opinió pública un comunicat parcial i partidista sobre l’afer dels drets lingüístics dels catalans tot fent un seguidisme acrític de les decisions jurisdiccionals espanyoles.

Aquests suposats il·lustres juristes obliden que els tribunals no fan lleis, segons s’ha pogut recollir de moltes diverses indagacions. Els tribunals resolen casos concrets de situacions amb un conflicte d’interessos. Ni tan sols, pròpiament, el Tribunal Constitucional pot fer lleis; en tot cas, les escapça o les matisa. Però mai, mai, són el poder legislatiu ni molt menys la voluntat popular.

Per això, malgrat ells i la condescendència de la Junta de Govern de l’ICAB, les lleis que protegeixen l’idioma català resten intactes. L’oficialitat del català és absolutament vigent, i el seu ús ha de ser constitucionalment protegit i promocionat. I en un context de forta immigració a Catalunya, la immersió lingüística és la millor eina, com així s’ha demostrat, per garantir el coneixement del català, encara que el seu ús no sigui del tot abundant en moltes esferes de la vida pública del país.

Davant de les valoracions polítiques partidistes que avala la Junta de Govern actual de l’ICAB s’ha organitzat una resposta de rebuig àmplia i transversal. La neutralitat sorgeix de les majories democràtiques i no de les interpretacions jurisprudencials, com expressen alguns dels  advocats col·legiats que volen aturar la deriva partidista que lidera una minsa minoria dins del seu col·legi professional.

Els juristes constitucionalistes, de debò, manifesten que ells no expressen opinions partidistes demagògiques com que l’obligació d’un advocat és “garantir la protecció integral dels menors contra tota forma de violència”, ja que això, s’entén extensiu a tots els ciutadans i és una valoració general que ningú posa en dubte i no pertoca que la faci l’ICAB, indirectament a través d’una de les seves seccions. El prestigi de l’advocacia no pot caure més baix, manifesten prop d’un miler d’advocats que han subscrit un manifest de rebuig a la deriva actual de l’ICAB, quan s’abandona el rigor jurídic i l’estudi legal.