Una taula de contenció per calmar a propis i estranys

Recentment en aquestes àgores de sentit i orgull sobirà en què s’han convertit els mitjans no subvencionats pel sistema partidista arrelat a tot el tronc polític d’una democràcia malmesa, s’ha sentit un concepte que em va causar molt impacte. I no pas per no imaginar-me que alguna cosa semblant seria possible en el reguitzell de continuisme calculat i erm que maquinen els cabdills del catalanisme de partit. Principalment ha estat per una visió clara i clarificadora de l’actual escenari polític anomenat Taula de Negociació, entre el Gobierno de España i el Govern de Catalunya.

Així doncs, les excuses-barricades de l’autonomisme disfressat d’independentisme s’han aixecat en forma de Taula de contenció, per aturar durant dos anys les inèrcies del mandat sobirà i democràtic del 52%, que obliga els representants a aplicar la majoria absoluta sorgida de les eleccions del passat 14 de febrer de 2021.

Casualment la data de l’any 2023 coincideix amb el final dels quatre anys del Gobierno de España i s’inicia un altre cicle electoral-somnífer, que amb ajuda de milions d’euros dels partits-negoci, posaran en marxa totes les dicotomies pròpies del divide et impera, per tal de decantar-nos de nou a les seves xarxes de captura de vots.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

Si a hores d’ara la política i la democràcia estan a l’UCI, ens ho hem de recriminar tots nosaltres, els electors i electores, que entreguem un xec en blanc amb els nostres vots i posteriors silencis per desídia i avorriment induït.

Avui escric aquestes línies amb l’esperança que visualitzem la magnitud de l’engany i com és d’impressionant el treball que hem de posar en marxa per recuperar la democràcia de les urpes dels partits neo-autonomistes de continuïtat pactada amb Espanya. Ens volen entretenir. Sempre igual. Quan no és una cosa és una altra. L’exemple el tenim en més de deu anys d’eslògans i promeses que van culminar en una desbandada i suplicant negociació a Espanya i a Europa, els desafortunats dies 1r a 3 d’octubre de 2017.

Però anem a veure, com pots quedar tan en evidència? Com es pot demanar una “negociació” quan has guanyat?

Això és com fer caure el porter a la final de la Champions, deixar-lo enrere i amb tota la porteria per tu, vas i li dius: “vols posar-te sota els pals, per estar més en igualtat de condicions quan xuti a barraca”? I mentrestant l’àrbitre (de negre) surt un 3 d’octubre i et mostra la targeta vermella a tu (per idiota) i a tot l’equip l’envia a segona divisió (castigats).

I ara ens toca remuntar de nou… I per això, com som un equipàs de primera i podem guanyar amb diferència, ara ens posen al mig del camp, una distracció en forma de pals a les cames, que és una taula entre directius dels partits, per aturar la rauxa que no tindrà mai més aturador.

Perquè la democràcia necessita una regeneració, ens cal un equip d’activisme en xarxa d’acció i reacció.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here