El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va assegurar que “aquest acte de retrobament a la Catalunya del Nord és una victòria de la societat catalana, no la rebaixem”. Ho va dir en el primer acte públic en motiu dels 60 anys de l’entitat, que va tenir lloc ahir a Elna, a la Catalunya del Nord, un lloc especialment rellevant perquè recorda la nació completa i homenatja els exiliats que, tant durant el franquisme com ara, han patit la repressió de l’Estat espanyol. El president d’Òmnium ha recordat que també va ser un dia 16 de fa gairebé quatre anys que ell va ser empresonat per defensar drets fonamentals: “Aquell 16 d’octubre del 2017, a part del convenciment que tard o d’hora podríem tornar a estar junts, i malgrat no ser-hi tots avui aquí, teníem la certesa que no hi hauria prou presons per aturar tanta dignitat”. “I avui us dic que no ens equivocàvem. Ho tornarem a fer, ho farem junts i ho farem millor”, ha sentenciat. En aquest sentit, ha advertit que la societat civil seguirà sent “exigent amb els polítics d’aquí i d’allà”. “Com va dir l’estimada Muriel, volem seguir sent un punt de trobada del conjunt del sobiranisme i el catalanisme, i el pont quan tot s’enfonsa”, va afirmar.
Cuixart va estar acompanyat per les principals autoritats del país, així com bona part dels presos polítics, exiliats, representants de la societat civil nord-catalana i del Principat, i socis i sòcies d’Òmnium de la Catalunya del Nord i de la resta dels Països Catalans. Va donar les gràcies a Carles Puigdemont, al vicepresident Oriol Junqueras, a Anna Gabriel, Jordi Sànchez, Quim Forn, Carme Forcadell, Josep Rull, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Meritxell Borràs i Carles Mundó, així com a tots aquells que avui no han pogut ser presents a Elna, i també al president de la Generalitat, Pere Aragonès, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i autoritats de la Catalunya del Nord, que van poder ser a l’acte d’Òmnium. Cuixart va assegurar que “la repressió busca dividir-nos”, però també va advertir que no renunciarà mai a cap de les seves idees polítiques. Entre aquestes, “enfortir l’imaginari compartit de país”, i que això sigui “motiu d’autoestima nacional, també per fer front al feixisme i la intolerància”. Cuixart va remarcar que la societat catalana va assumir sempre la seva responsabilitat i, sobre això, “Òmnium n’és humilment un bon exemple”. “Vam néixer el 1961 per salvar els mots i 60 anys després lluitem, també, per defensar els drets civils i polítics”. També va tenir unes paraules per als mestres de català que van formar-se en la clandestinitat durant els anys foscos del feixisme, la importància de l’escola catalana o el Projecte Lliures. “Òmnium volem reafirmar-nos en aquest compromís per la llengua, la cultura, la cohesió social, els drets fonamentals i també el compromís en la construcció d’aquesta República catalana”, va afegir, per remarcar: “Us demanem que no ens deixeu sols i que puguem seguir-ho fent junts”.
Durant l’acte, la vicepresidenta d’Òmnium, una treballadora de l’entitat i una sòcia van recordar la seva fundació, i van llegir unes paraules dels expresidents i fundadors. En aquest sentit, la vicepresidenta, Clàudia Pujol, va recordar els anys de dictadura, quan Òmnium va patir la persecució franquista, va haver de cessar l’activitat al Principat i va haver d’obrir una delegació a París. “El nostre primer acte després de la mort de Franco”, recordà Pujol, “fou la Festa de Santa Llúcia de 1975, celebrada al Palau Nacional de Montjuïc: ens resta el legítim orgull, doncs, d’haver protagonitzat el primer gran fet democràtic de la nova era”. 60 anys després, va assegurar, “continuarem actuant en els tres àmbits que són propis de la nostra definició en tant que entitat: llengua, cultura i país”.
En l’acte, ple d’accents literaris i culturals, van participar-hi el cantant nord-català Maxime Cayuela, l’escriptor i Premi Sant Jordi 2017 Joan-Lluís Lluís, els cantants i músics Kelly Isaiach i Ferran Reig, o la periodista de Ràdio Arrels, Laura Bertran. Els grans referents literaris dels Països Catalans també van esquitxar tot l’acte, com el discurs de Mercè Rodoreda quan va ser guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 1980, de Vicent Andrés Estellés, Montserrat Abelló o Carles Rebassa, entre altres, i on van assistir les principals autoritats del país.
60 anys de compromís amb el país
L’11 de juliol de 1961, fa 60 anys, durant la llarga nit de la dictadura franquista, cinc empresaris compromesos amb el país van signar l’acte de constitució d’Òmnium Cultural: Lluís Carulla i Canals, Joan B. Cendrós i Carbonell, Fèlix Millet i Maristany, Pau Riera i Sala i Joan Vallvé i Creus. Ells van crear l’entitat en un moment històric marcat per la censura i la persecució de la cultura catalana i, sempre conscients que preservar-la era una necessitat nacional, van convertir-la en una eina fonamental de resistència nacional i de suplència de les institucions culturals catalanes, amb el suport, l’impuls i l’assessorament d’altres persones, com Joan Triadú i Font. L’objectiu era defensar i promoure la llengua i modernitzar la cultura catalana davant la persecució franquista. Des de llavors s’ha treballat intensament en la defensa de la llengua i la cultura catalanes, la cohesió social com a eix vertebrador de la societat, i els drets i les llibertats de la ciutadania. Sis dècades després de la seva fundació, i amb més de 185.000 socis i 43 seus territorials, Òmnium Cultural és la principal entitat cívic-cultural del país.
