El 3 de maig de 1931, tres setmanes després de la proclamació de la República, es publicava el número 1 del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Aleshores es denominava Butlletí de la Generalitat de Catalunya i la capçalera actual, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (el DOGC), s’adoptaria el 26 d’agost de 1936.
Primer número: el restabliment de la Generalitat
El primer número del Butlletí, del qual ara es compleixen 90 anys de la seva publicació, inclou només dos decrets signats pel president Francesc Macià. En el primer, es disposa el restabliment i l’organització de la Generalitat de Catalunya; en el segon, es nomenen els consellers del Govern: Joan Casanovas (Governació), Ventura Gassol (Instrucció), Manuel Serra (Economia i Treball), Salvador Vidal (Foment i Agricultura), Manuel Carrasco (Sanitat i Beneficència) i Casimir Giralt (Finances). La Conselleria de Justícia i Dret s’encarrega interinament a Joan Casanovas i es nomena Jacint Vega secretari general del Govern.
Números següents: l’Estatut de Núria
El número 2 del Butlletí no apareixerà fins al 20 de maig i s’hi publica, entre d’altres, el nomenament de Pere Comas com a conseller de Justícia i Dret.
El temps passava ràpid en aquell període i només dos mesos després, al número 6, de 17 de juliol de 1931, s’hi publiquen el Projecte d’Estatut de Catalunya (l’Estatut de Núria) i els acords per sotmetre’l al plebiscit dels ajuntaments i a un referèndum popular. En el mateix número, un decret convoca aquest referèndum per al 2 d’agost de 1931.
1931, 1932…
Al llarg de l’any 1931, es publicaran set números del Butlletí. A partir de gener de 1932, la periodicitat es consolida i apareix quinzenalment, els dies 15 i 30 de cada mes. També se n’estableix el preu de venda (50 cèntims el número solt) i de subscripció (6 ptes. el semestre). Progressivament, augmentarà la freqüència fins que a partir del 19 de desembre de 1933 es publicarà cada dia, festius inclosos.
En menys de vuit anys, del 3 de maig de 1931 al 26 de gener de 1939 (el mateix dia que cau Barcelona), es publicaren 2.053 números del DOGC, amb més de 47.000 pàgines de documents, que es poden consultar per Internet a DOGC 1931-1939 i l’exili.
Allí trobareu les lleis aprovades en aquells anys pel Parlament de Catalunya, els decrets, les ordres del Govern, les resolucions de l’Administració de la Generalitat, els acords dels ajuntaments i les sentències del Tribunal de Cassació de Catalunya, entre altres documents.
Així, s’hi publiquen l’esmentat Decret de restabliment de la Generalitat (1931), l’Estatut de Catalunya (1932), la Llei municipal (1933 i 1934), l’anomenat Estatut interior de Catalunya (1933), la Llei i el Decret de majoria d’edat (1934 i 1936, respectivament), les lleis de pressupostos (1933, 1934 i 1936), la Llei de creació del Tribunal de Cassació (1934), la Llei de contractes de conreu (1934), la Llei de cooperatives (1934), els decrets que estableixen la jornada de 40 hores setmanals (1936), la nova divisió territorial de Catalunya (1936) o el control de la Generalitat sobre les sucursals del Banc d’Espanya i les delegacions d’Hisenda Catalunya (1936), etc.
Desfeta i exili
La publicació del DOGC va perdurar durant tota la Guerra Civil. El darrer número d’aquesta primera època fou publicat el 26 de gener de 1939, el mateix dia de la caiguda de Barcelona a mans de les tropes franquistes. A l’exili (1939-1977), se’n publicaren tres números a França (juny de 1956, maig de 1977 i agost de 1977). Els diaris oficials de 1977 preparen el restabliment de la Generalitat de Catalunya i el retorn del seu president.
La represa
Amb el restabliment de la Generalitat de Catalunya es reprèn la publicació periòdica del DOGC. Amb el número 1, de 5 de desembre de 1977, s’inicia la segona època d’aquest diari oficial, que es regula per l’Ordre de 7 de gener de 1978, sobre represa del Diari Oficial de la Generalitat (DOGC núm. 2, de 12.1.1978). Així, el DOGC es converteix novament en “l’òrgan d’edició oficial de les disposicions d’interès i observança general emanades d’aquest organisme d’autogovern” i de normes de l’Administració local i l’Administració de l’Estat “que afectin els interessos generals de Catalunya.
El maig de 2007, el Parlament de Catalunya aprova la Llei 2/2007, de 5 de juny, del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Des d’aleshores, la consulta del DOGC és un servei universal i gratuït i se’n declara oficial la versió digital.
A partir del 2 de juliol de 2007 (DOGC núm. 4.915) el Diari Oficial només es publica digitalment, a Internet, amb validesa jurídica i caràcter oficial.
