El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va encoratjar ahir la ciutadania a plantar cara a “l’operació d’Estat” que s’ha tornat a imposar amb aquestes eleccions, i va demanar a la ciutadania que es mobilitzi: “Omplim les urnes de paperetes sobiranistes, que ningú es quedi a casa. Tots i totes a votar el 14 de febrer“. “Necessitem un govern fort, un govern que defensi l’autodeterminació, amb responsabilitat, valentia i ambició. Serem tant exigents com coherents amb la nostra necessitat de seguir fent el camí junts”, va assegurar després de sortir de la presó de Lledoners fent ús del tercer grau penitenciari. En un acte a la plaça del Rei de Barcelona per homenatjar tots els represaliats anònims per l’Estat espanyol, el president d’Òmnium va assegurar que”els mateixos poders que ens empresonen per votar l’1-O, ara ens imposen la data del 14-F”, i va exigir “l’amnistia perquè és l’única possibilitat d’iniciar la resolució del conflicte polític“. Cuixart va recordar que “la fi de la repressió mai no vindrà de renúncies, ni de penediments, ni de reformes parcials del codi penal, ni molt menys d’indults”, i va asseverar que Òmnium “no deixarà sol a cap dels 2.850 represaliats”.
“Avui, 1.200 nits de presó després”, va dir, “la societat civil ni s’arronsa ni es rendeix”, sinó que segueix “defensant el dret a l’autodeterminació de Catalunya i el dret a viure en una república de ciutadans lliures”. Segons va voler recordar, cap dels presos polítics va entrar a la presó “per lluitar per sortir-ne”. “Els presos i les preses no som la visualització de cap derrota, sinó un pas més cap a la victòria“, va dir, com tampoc ho són els “companys de l’exili”, va afegir. Per això, Cuixart va sentenciar: “Sí, ho tornarem a fer. Tornarem a exercir tots els drets vulnerats. Defensarem sempre una cultura valenta, transgressora, avantguardista, que tingui tothom al cap perquè només serem si som poble”.
L’acte va començar amb la lectura del poema Llibertat de David Caño i la cançó Soledat de Xavi Sarrià interpretada per Ovidi 3 (Borja Penalva, David Fernàndez i David Caño). Maria del Mar Bonet hi va posar el punt final amb la cançó Què volen aquesta gent. Cuixart era acompanyat d’una representació de persones represaliades, moltes de les quals anònimes, entre elles membres de la Sindicatura Electoral, familiars d’exiliats, acusats per organitzar el referèndum de l’1-O, detinguts el 23-S, investigats per les manifestacions postsentència, perseguits pels talls de les vies de l’AVE a Girona o per les accions convocades pel Tsunami Democràtic, entre altres.
