image_pdfimage_print

Òmnium Civil Rights Europe, la delegació de l’entitat d’Òmnium Cultural a Brussel·les ha fet públic un manifest subscrit per mig centenar de personalitats internacionals en el qual es demana l’amnistia per als represaliats per l’Estat espanyol en el marc del procés sobiranista com a primer pas per a la resolució del conflicte polític. El signen, entre altres, Dilma Rousseff, expresidenta del Brasil; Gerry Adams, polític irlandès, impulsor dels acords de pau d’Irlanda del Nord; Yoko Ono, cantant; Ai Wei Wei, artista i activista xinès exiliat a Alemanya; i cinc premis Nobel.

Els guardonats amb el Nobel que hi donen suport són, els Nobels de la Pau Shirin Ebadi, advocada iraniana; Adolfo Pérez Esquivel, pacifista argentí; Jody Williams, activista americana pels drets humans; Mairead Corrigan, activista per la Pau a Irlanda del Nord, i l’escriptora austríaca premi Nobel de Literatura, Elfriede Jelinek.

Els cinquanta signants lamenten la judicialització del conflicte polític català i conclouen que aquesta via, lluny de resoldre’l, l’agreuja: “ha comportat una repressió creixent i cap solució”. Alhora, fan una crida al “diàleg sense condicions” de les parts “que permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític” i exigeixen la fi de la repressió i l’amnistia per als represaliats. El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, condemnat a nou anys de presó, ha assegurat que “qualsevol vulneració de drets fonamentals és un atemptat contra la democràcia arreu del planeta”. Cuixart ha posat de manifest que els cinquanta signants “denuncien una vegada més l’incompliment del dret internacional per part de l’Estat espanyol” i ha lamentat “la greu anomalia d’un estat de la Unió Europea que, per tal de negar el dret a l’autodeterminació de Catalunya, continua ignorant l’ONU i les principals organitzacions de drets humans del món”. Per això, un cop més, ha insistit que “l’amnistia és imprescindible per afrontar la resolució democràtica del conflicte polític que ens manté a la presó i a l’exili”.

Publicitat
Publicitat

El Manifest Dialogue for Catalonia també posa en relleu els nombrosos posicionaments internacionals, com el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l’ONU, que reclama la llibertat immediata dels presos polítics i denuncia les vulneracions de drets fonamentals.

El text impulsat per Òmnium Civil Rights Europe, la filial al cor d’Europa de l’entitat que presideix Jordi Cuixart, el signen també Relators Especials de Nacions Unides, com Ben Emmerson o Michel Forst; presos polítics d’arreu del món, com Osman Kavala, Joshua Wong i Can Dundar; activistes com Mirta Baravalle, fundadora de les Madres de la Plaza de Mayo; polítics internacionals com Ronald Kasrils,  ministre de Sudàfrica i lluitador contra l’apartheid; Milan Kucan, expresident d’Eslovènia; Rémy Pagani, alcalde de Ginebra; José Bové, activista, sindicalista i eurodiputat; personalitats del món de la cultura, com la cantant i activista Joan Baez, i escriptors com l’escocès Irvine Welsh i la bosniana Lana Bastasic, guanyadora del Premi de Literatura 2020 de la UE, i directors d’institucions internacionals referents en drets humans, com Clayborn Carson, director de l’Institut Martin Luther King, Jr., i Ramin Jahanbegloo, filòsof iranià director del Centre Mahatma Gandhi per la Pau.

Ampli ressò internacional

El text es publicà dilluns 4 de gener als diaris The Washington Post i The Guardian. El manifest es pot llegir a l’edició en paper del The Washington Post, un dels diaris de referència als Estats Units. Al britànic The Guardian, el manifest es publicà aquest dilluns també a l’edició en paper a tota pàgina, i també al lloc web. Es tracta de l’edició d’un diari digital més llegida d’Europa, amb una audiència mensual de 84 milions de persones.

Aquesta nova crida internacional a favor de l’amnistia i la resolució democràtica del conflicte polític català arriba en plena campanya de la societat civil i els partits independentistes per mostrar l’ampli suport de la societat civil i el gran consens de país a favor de l’amnistia i el dret a l’autodeterminació. Aquest clam majoritari arribarà el pròxim 15 de març en forma de llei al Congrés de Diputats.