Les autoritats catalanes es congratulen del reconeixement espanyol de sobirania britànica sobre Gibraltar. Tanmateix, ho fan indirectament, com sempre, amb un acord entre el govern espanyol i britànic segons el qual les normes de lliure circulació entre Gibraltar com territori britànic i l’Estat espanyol es respectaran íntegrament.
El govern de coalició espanyol que té el suport de les forces polítiques catalanes majoritàries actuals ha manifestat que “hi ha un acord amb el govern britànic sobre el seu territori de Gibraltar”. Un acord que evidentment haurà de revisar la Unió Europea, la qual en darrer terme és la vigilant dels límits europeus i dels confins de sobirania dels seus estats membres.
D’aquesta manera, admeten les autoritats espanyoles, qualsevol ciutadà britànic tindrà una entrada i sortida fàcil i còmode al continent europeu usant la porta de Gibraltar, encara que només sigui pel període pactat inicialment de quatres anys.
Tècnics espanyols d’exteriors han emfatitzat que la situació d’Irlanda del Nord i la de Gibraltar no són equiparables, de manera que els antecedents històrics sobreviuen el pas dels anys i entren en conflicte amb les aspiracions catalanes per recuperar la sobirania perduda que va partir de la cessió castellana al Regne Unit d’aquesta posició estratègica del mediterrani el 1713.
Per tant, tot i el gran esforç espanyol durant “mesos i mesos de treball intens”, a Gibraltar s’hi renova una vegada més la sobirania britànica, com un fet indiscutible, com igualment palesen des de Whitehall a Londres. Un fet que el govern espanyol justifica “per la voluntat dels gibraltarenys de romandre dins de la Unió Europea” i que segons el seu parer ha motivat la celebració d’aquest acord que no inclou el trànsit de mercaderies.
Les relacions entre Gran Bretanya i el Regne d’Espanya s’han vist molt compromeses per l’afer de Gibraltar. En aquest sentit, el mandatari local Fabian Picardo espera que la nova situació, amb els britànics fora de la Unió Europea, faciliti un diàleg més directe i senzill, “partint de zero”, amb els espanyols. Un fet que tampoc han desmentit les autoritats espanyoles que veuen l’acord com “una solució positiva per a les persones”.
Com ha recordat el debat del Brexit, Europa és un compromís de pau, com ho va ser la pau d’Utrecht, i d’aquí també, veient com s’han comportat els negociadors europeus, ha sorprès, i molt, la voluntat de persuasió de la monarquia espanyola sobre aquesta qüestió en la seva locució nadalenca, la qual ni s’entén ni es comparteix, en general.
La sobirania britànica de Gibraltar és la sòrdida història que va deixar malparats els catalans i que en la Guerra de Successió el 1714 va permetre a la Corona de Castellà assolir una hegemonia que encara intenta mantenir, encara que cada vegada, de manera més feble, indecisa i desorientada, com aquesta negociació ha demostrat.
