La primera volta de les primàries obertes que ha organitzat el moviment Primàries Catalunya amb la finalitat de confeccionar una llista del poble que creï un partit polític per presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya ha tingut la participació de 3.627 persones.
L’Autoritat Electoral de Primàries va permetre presentar al·legacions als resultats electorals publicats a la pàgina primariescat.cat fins a les 23:59 del dia 5 de desembre, tot destinant el dia 7 de desembre a què la Sindicatura de Garanties resolgui les reclamacions presentades.
No obstant això, ja es poden consultar, llevat error, omissió o rectificació, els candidats que accediran a la 2a volta amb l’objectiu de configurar la llista resultant, segons expliquen els organitzadors.
L’estructura territorial de Primàries Catalunya, tal com mostra un mapa interactiu de la seva pàgina web, com moviment sociopolític sorgit d’una part dels votants que van exercir el seu dret de sufragi actiu durant la jornada històrica del primer d’octubre de 2017, ha permès presentar candidats en una gran part de les comarques del país.
Des de Primàries Catalunya expliquen que la candidatura que volen construir ha de ser “participada íntegrament per independents, auto organitzada, sense motxilles, deutes ni patrocinis”. Un fet que posa en evidència com aquest moviment polític ha quedat al marge de la recent polèmica protagonitzada per una reunió de partits polítics sensibles amb el col·lapse viscut en aquests darrers tres anys i que ha ajornat, de moment, la independència de Catalunya, com a prioritat política.
El moviment Primàries, a través dels portaveus nacionals, Carolina Frías i Mario Soria, de Castelldefels i Terrassa, respectivament, ha deixat clar per activa i per passiva, que volen fer unes primàries “organitzades plenament per la base, sense cap cúpula ni interessos de partit, on no sols es decideixi el cap de llista de cada circumscripció, sinó l’ordre de tota la llista i qui hi entra per configurar-la”.
Les bases de la seva acció política, manifesten, implica explicar que “la independència és possible, perquè és legal, legítima i democràtica”, d’una banda, i de l’altra, per defensar “una democràcia real, per fer realitat els mandats de les urnes, els quals no són només un dret del poble sinó un deure dels electes (futurs diputats)”.
Un tema clau que ja han fet públic i que hem pogut confirmar és la seva voluntat política de no pactar mai amb el 155. De fet, raonen que el 155, coalició de partits espanyols que van anul·lar l’autonomia política catalana el 27 d’octubre de 2017 (dia en què també es va declarar i suspendre la independència de Catalunya) és l’expressió real de l’ocupació que “encotilla i fereix” els catalans. I per tant, admeten obertament que “reneguen de l’autonomisme” perquè, segons detallen, fa als catalans “dependents i vulnerables”.
Quan hem preguntat com pensen fer tot el que diuen, han respost que “confien en el poder del poble, el seu talent, compromís i capacitat” i per això “no es preocupen d’anar a buscar gent popular o mediàtica només pel fet de ser-ho”.
