image_pdfimage_print

Els deu principis d’acció política institucional que l’Assemblea ha posat damunt la taula són els següents:

  • Principi de respecte per la voluntat dels electors
  • Principi de sobirania i no cooperació institucional
  • Principi de construcció de la institucionalitat pròpia
  • Principi de sobirania fiscal i financera
  • Principi de sobirania econòmica
  • Principi de sobirania en energia, infraestructures i mitjans de comunicació
  • Principi de justícia lingüística: el català, llengua comuna dels catalans
  • Principi de seguretat pública per a un estat democràtic
  • Principi d’acció internacional
  • Principi de justícia social: la República catalana al servei de les persones

La proposta de resolució amb el decàleg d’acció política institucional, que ha estat aprovada aquest dissabte passat pel Secretariat Nacional, es desenvolupa al llarg de 10 principis i 56 propostes d’acció concretes, que paren atenció en diversos àmbits essencials en els quals el Govern podrà incidir per posar en línia amb l’objectiu de la independència i, d’aquesta manera, preparar-se al màxim possible per al proper embat democràtic amb l’Estat i per a una declaració d’independència efectiva durant la propera legislatura.

La resolució aprovada insta els partits a ser fidels al mandat de l’1 d’Octubre i a la declaració d’independència del 27-O de 2017, que l’entitat considera que és del tot vigent però que cal fer efectiva. Superar el 50% de vots independentistes el 14-F ha de ser un reforç de la legitimitat d’aquesta majoria social a favor de la independència. Un reforç per culminar, per la via unilateral, la voluntat expressada amb contundència a les urnes malgrat la violència policial, la repressió i les vulneracions de drets fonamentals per part de l’Estat espanyol. De fet, el document argumenta que l’acció unilateral és “legítima defensa i l’única via factible per a resoldre el conflicte amb l’Estat”.

Publicitat
Publicitat

Aquest document permetrà els electors veure i comparar quins són els compromisos electorals dels partits i les seves accions quan es constitueixi el proper govern de la Generalitat de Catalunya. L’entitat es va comprometre a fer el seguiment d’aquesta legislatura a través de la fiscalització, i així ho farà a través del decàleg aprovat avui.

En cada un dels punts s’hi desenvolupen un seguit d’accions concretes que seran avaluades. Entre moltes d’altres, es tenen en compte mesures com ara no governar amb cap partit del 155, planificar el marc juridicolegal post-independència, crear el banc públic de Catalunya, impulsar un model de telecomunicacions pròpies, l’eliminació dels peatges o garantir que la Conselleria d’Exteriors i les Delegacions de la Generalitat a l’exterior desenvolupin una acció exterior independentista. La informació sobre el compliment d’aquestes serà posada a disposició de la ciutadania de manera pública i transparent.

El full de ruta actual de l’Assemblea creu que si el 14-F es constata una majoria social independentista a partir del 50%+1 dels vots, s’hauria de validar l’estratègia unilateral i el Parlament hauria de donar pas a la investidura d’un Govern disposat a reconèixer la voluntat de la majoria social. Així,

  • Els vots a partits que en el seu programa electoral marquin com a horitzó la independència de Catalunya, seran comptabilitzats com a vots favorables a aquesta. Sigui quina sigui l’estratègia que proposin per assolir-la i els tempos que es marquin.
  • Els vots a partits que en el seu programa electoral proposin un projecte polític dins l’Estat espanyol per Catalunya, sigui quin sigui aquest projecte, seran compatibilitzats com a contraris a la independència.
  • Els vots a partits que no clarifiquin en els seus programes electorals quina és la seva posició respecte a quin estatus hauria de tenir Catalunya no seran compatibilitzats en cap dels dos blocs anteriors.
  • Els vots en blanc i nuls no seran compatibilitzats en cap dels dos blocs anteriors.
  • Els vots a partits dels dos primers punts es comptabilitzaran en qualsevol cas, obtinguin o no representació parlamentària.

En cas que els partits favorables a la independència obtinguin més vots que els contraris, l’Assemblea considera que ja no hi haurà cap argument polític per negar-se a implementar el mandat del Primer d’Octubre. Es disposarà d’una majoria parlamentària en escons i d’una majoria absoluta en vots per fer la independència.

La proposta aprovada argumenta que “com que s’ha demostrat que la via acordada no és possible ni amb governs del PP ni amb l’autoanomenat govern més progressista de la història del PSOE i Podemos, només la via unilateral permetrà no trair la voluntat dels electors catalans”. En aquest cas, doncs, l’Assemblea incideix en la necessitat que es formi un govern independentista que tingui com a prioritat absoluta la declaració d’independència i el seu desplegament, i té el suport d’una societat mobilitzada que reconeixerà la nova autoritat en territori català.

El document preveu que, en cas que els partits favorables a la independència obtinguin menys vots que els contraris, però que mantinguin la majoria parlamentària, “això no ha de suposar una situació de bloqueig com la que es va viure després de les eleccions del 27S del 2015. Caldrà un govern independentista que treballi per situar-se en una posició de força davant el Govern espanyol i per afrontar una ruptura unilateral que pot arribar precedida d’alguna acció d’empoderament democràtic previ o bé d’accions legislatives per avançar cap a la República catalana independent”.

Finalment, la proposta posa el focus en la repressió política i la laminació de drets que pateix Catalunya per part de l’Estat espanyol. Des del punt de vista de l’Assemblea, aquest és un element més, gens menyspreable, per tal de justificar una secessió unilateral. “Com a entitat treballarem per consolidar la idea que com a minoria nacional que pateix una laminació dels seus drets fonamentals la separació unilateral de l’estat que ens oprimeix és una causa justa per si mateixa que no requereix validacions democràtiques. Si no cessa la repressió política, no renunciem a exercir la via unilateral, sigui quin sigui el resultat de les eleccions vinents”.