image_pdfimage_print

Això és el que afirmava ahir la vicepresidenta del govern espanyol Carmen Calvo en una entrevista al Canal Sur Radio. Carmen Calvo responia així la demanda que el president Torra va fer durant el missatge institucional que va pronunciar amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya el passat dia 10 de setembre al vespre.

Des del Saló dels Diputats del Palau de la Generalitat, on ha fet la seva intervenció, el cap del Govern ha denunciat avui que 80 anys després de l’afusellament del president Lluís Companys “Espanya no ha assumit la seva responsabilitat ni ha demanat disculpes al poble de Catalunya” i “ha exigit al govern espanyol un acte solemne en el qual el cap d’Estat i el cap de govern, públicament, demanin disculpes per la persecució, detenció i afusellament del president Companys i de tots els milers de catalans morts a l’exili, als camps nazis de concentració o a les presons catalanes”. El cap de l’Executiu va recordar que els presos polítics i els exiliats “pateixen encara avui una persecució política pròpia d’un estat autoritari i venjatiu”.

La vicepresidenta espanyola va respondre que “En democràcia no es resolen les coses així, perquè això no serveix de res“.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets
Publicitat

Calvo es va remetre a la llei que assegura que duran al Consell de Ministres el dimarts que ve i on diu que consideraran nuls tots els judicis i sentències sense garanties jurídiques ni processals del franquisme.

Ahir mateix el president Torra li responia: “Però quina memòria històrica volen construir PSOE-Podemos-Comuns si no s’assumeixen les responsabilitats ni es demana perdó pels crims comesos per l’Estat espanyol? Per què ho ha fet l’Estat alemany amb el nazisme i no ho ha fet mai l’Estat espanyol amb el franquisme?

Durant el missatge institucional que va pronunciar amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, el president va afirmar també que la història del poble català “només s’explica en termes de l’aspiració per recobrar la seva llibertat” i va assegurar que “és un combat persistent per l’esperança”, com ho ha estat també pels catalans d’ençà del referèndum del 1r d’octubre “davant tota la repressió que ha descarregat l’estat espanyol contra demòcrates pacífics”, així com pels presos polítics i els exiliats, que va recordar, “pateixen encara avui una persecució política pròpia d’un estat autoritari i venjatiu”.

I parafrasejant Pompeu Fabra es va mostrar convençut que “tindrem allò que nosaltres sapiguem guanyar. La salut col·lectiva en temps de pandèmia; la llibertat en temps de repressió; la sostenibilitat en temps de canvi climàtic; l’habitatge digne en temps d’especulació; la recuperació en temps de crisi econòmica; la democràcia en temps d’autoritarisme i la República Catalana del compromís cívic en temps de monarquies corruptes”, va concloure.