Aquest curs 2020-2021 serà el primer en què professors de religió islàmica impartiran aquesta matèria als alumnes de primer de primària i de primer d’ESO dels centres públics que ho demanin. L’assignatura s’impartirà inicialment en quatre regions educatives: Baix Llobregat, Barcelona, Girona i Tarragona.
Aquesta matèria s’ofereix atenent una demanda de la societat i per equiparació al que s’havia fet amb la religió catòlica, tot “preservant els principis bàsics i ètics de la nostra societat (catalana) i enfortint els valors convivencials propis d’una societat cohesionada”, i amb el propòsit de “fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc, de diàleg i de mediació”, en paraules del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Els continguts d’aquesta nova assignatura, no obstant això, queden vinculats al que determini, per imperatiu espanyol, la Comissió Islàmica d’Espanya, que és la que aportarà el professorat corresponent, tal com preveu l’acord previst amb l’Estat espanyol i al qual les autoritats docents catalanes han de rendir-se. El professorat haurà d’acreditar les corresponents titulacions, equivalents a la de les altres matèries, i també la capacitació lingüística corresponent (en català, lògicament). Aquest professorat serà contractat en règim de relació laboral i quedarà sotmès al règim disciplinari del Departament d’Educació.
El Departament d’Educació ha reconegut la Comissió Islàmica d’Espanya com a única part representativa dels creients musulmans de Catalunya, tot justificant els plantejaments unificadors i centralistes que els diferents governs espanyols han impulsat per relacionar-se amb els prop de tres milions de seguidors de la fe mahometana de l’Estat. Altres propostes més federalistes han estat descartades acollint-se a una menció genèrica prevista en la llei orgànica espanyola d’educació, deixant sense expressió pròpia el més de mig milió de musulmans catalans.
Davant d’aquest anunci, les xarxes socials catalanes han reaccionat de manera diversa però equilibrada. Entenen que el dret a la llibertat religiosa és un dret fonamental. Però també entenen, fent un escrutini general, que en cap cas es tolerarà una involució en els drets de les dones ni altres drets fonamentals igualment importants.
En especial s’ha fet viral un missatge bel·ligerant amb determinades visions de la religió islàmica clarament enfrontades amb les reivindicacions feministes més bàsiques, del tenor següent: “Explicaran que Mahoma es va casar amb una nena de set anys? Els hi explicaran com pegar a les dones sense deixar-les-hi marques? Els hi explicaran que les dones tenen menys drets en una herència? Els hi explicaran que les nenes s’han de tapar per no provocar els nens? Els hi explicaran que la dona està per sota de l’home?”.
