ONU
ONU

Fernand de Varennes, relator especial sobre qüestions de les minories del Consell de Drets Humans de l’ONU ha denunciat amb contundència l’actitud de l’Estat espanyol envers el català en l’informe de la seva visita a Espanya. Per a l’elaboració de l’informe, Varennes es va entrevistar a Barcelona, el gener del 2019, amb la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, que li va exposar la situació lingüística a Catalunya i les línies generals de la política i la legislació lingüístiques respecte al català, l’occità i la llengua de signes catalana. També li va desgranar els principals incompliments de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries per part de les institucions de l’Estat espanyol i li va oferir informació sobre la llengua de signes catalana, les llengües de les persones immigrants i les mesures en favor del col·lectiu gitano.

Varennes ha expressat en l’informe preocupació per la desconnexió entre la condició de llengües cooficials i el grau real d’ús oficial i ha posat com a exemple que els jutges i els agents de l’ordre o la policia nacional no estan subjectes a cap requisit de coneixement d’un idioma cooficial, ni tan sols quan exerceixen les funcions en una comunitat autònoma en la qual es parla aquesta llengua oficial. Per a Varennes, això genera un nombre considerable de queixes i la frustració en algunes d’aquestes comunitats, condueix a desafortunats malentesos i fins i tot a la denegació de l’accés als serveis públics o a la discriminació en aquest accés.

En matèria de llengua i educació, Varennes ha explicat la preocupació existent a Catalunya i les Illes Balears per l’erosió gradual dels models d’immersió no segregats, que han aconseguit fins ara un domini efectiu de les dues llengües per part dels alumnes, sovint per sobre de la mitjana estatal pel que fa al castellà. Per a Varennes, l’Estat espanyol té l’obligació de recollir dades del conjunt de l’Estat sobre les repercussions dels diversos models educatius per dissipar qualsevol preocupació sobre l’efecte en l’aprenentatge fluid del castellà en els models d’ensenyament en les comunitats en llengües cooficials, cosa que no fa des de 2010.

Publicitat
Publicitat

La denúncia de Varennes coincideix amb els plantejaments que va formular el Consell d’Europa en la darrera recomanació als estats a propòsit del cinquè informe sobre la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries.