image_pdfimage_print

El Segell de producte lingüísticament responsable fa un pas més aquesta setmana. Aquest distintiu, que neix amb l’esperit d’avançar en l’ús de la llengua en l’etiquetatge, guanya visibilitat a través de les xarxes socials estrenant perfils a TwitterInstagram i LinkedIn. La Plataforma per la Llengua ha programat diverses accions i esdeveniments, com el llançament de l’espot de presentació de la iniciativa a través de les xarxes socials sota l’etiqueta #SegueixElSegell. Per aquest motiu, l’entitat anima tots els seus socis i simpatitzants a seguir els perfils socials del Segell i contribuir a impulsar aquest distintiu que ja llueixen una dotzena d’empreses dels territoris de parla catalana.

El Segell reforça la visibilitat i la projecció d’aquells productes que incorporen la llengua catalana en l’etiquetatge després de comprovar que utilitzar-la no és només un acte de normalitat, sinó també una aposta de futur gràcies a la creixent sensibilitat dels consumidors per les marques que els transmeten valors, com per exemple el del respecte pels drets i la diversitat lingüística.

El Segell, com a element de responsabilitat social empresarial (RSE), també vol adoptar un paper solidari. És per això que aquest any els beneficis obtinguts amb aquest projecte es destinaran als Plans d’Actuació Lingüística Integral que promouen l’ús del català en zones que, per raons demogràfiques, sociològiques i econòmiques, presenten importants dèficits lingüístics. Concretament, la Plataforma per la Llengua desenvolupa aquests plans a Ciutat Meridiana, al districte VI de Sabadell i a l’eix Besòs (Sant Adrià, Santa Coloma i Badalona). Enguany, a més a més, les necessitats lingüístiques en zones com aquestes s’han vist incrementades a causa de la pandèmia de Covid-19. Es calcula que el confinament pot haver provocat que la major part del jovent de barris com aquests hagi perdut durant mesos el ja reduït contacte que mantenia amb la llengua catalana a través de l’escola, dels centres juvenils, o d’activitats extraescolars que feien en català. La població adulta que seguia cursos de català o grups de conversa abans del confinament també s’ha vist obligada a aturar-ho. En conjunt, doncs, la pandèmia de Covid-19 no ha fet sinó afegir encara més dificultats sociolingüístiques en aquells espais que ja patien situacions especialment complexes.

Publicitat

A l’hora de fer la compra, la Plataforma per la Llengua anima els consumidors a comprar productes amb aquest distintiu, ja que amb aquest petit gest estaran  potenciant un consum lingüísticament responsable.

Amb la incorporació d’aquest distintiu la Plataforma per la Llengua facilita al consumidor la identificació de les empreses millor adaptades al mercat de parla catalana, perquè l’ús del català posiciona l’empresa respecte del seu entorn i dels seus públics amb un valor afegit de prestigi, qualitat i bon servei. Al mateix temps, es reconeix que en la RSE de l’empresa productora es tinguin en compte els valors de la cohesió i la inclusió socials. Tota la informació sobre el Segell de producte lingüísticament responsable la podeu trobar al web elsegell.cat.

Algunes de les primeres marques i empreses que ja tenen el Segell als seus productes són els embotits La Selva, Torrons i Mel Alemany, l’empresa de jocs de taula Devir, els cellers Mas Romeu i Pagès Entrena, la cerveseria Lo Vilot, les empreses d’alimentació i productes ecològics Dàlit Natura i Alternativa3, els productes de la barberia El Barber i l’empresa de bicicletes elèctriques Burricleta.