Gràcies al permís retribuït recuperable que assumien les empreses i els empleats les persones treballadores per compte aliè que no desenvolupen l’activitat laboral en serveis essencials del 30 de març al 9 d’abril inclosos han pogut romandre a casa. Aquesta regulació ha permès reduir substancialment la mobilitat contribuint al distanciament social i a la contenció de les infeccions per la COVID-19.
Tanmateix atès que el permís retribuït és una atribució de l’estat espanyol i aquest ha decidit no prorrogar-lo un cop finalitzi el termini esmentat, s’obre un escenari de reducció de les mesures de restricció. Això comporta el retorn a la situació prèvia existent entre el 14 i el 29 de març, regulada en el marc de l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19. En aquest escenari la mobilitat per a l’activitat laboral no existeix, a excepció de la vinculada a l’apertura al públic dels locals i establiments minoristes (bars i botigues, en general). Per tant, això comportarà un retorn generalitzat a l’activitat laboral a partir del dimarts dia 14 d’abril.
El principal risc és que es reprodueixin els escenaris d’alta ocupació dels transports públics que es van produir en el període del 14 al 29 de març, especialment els primers dies de vigència de l’estat d’alarma. Aquests escenaris van en contra de l’objectiu de distanciament social, i poden afavorir un repunt dels contagis, anul·lant l’esforç realitzat, i la contenció actual de les infeccions.
El Govern no dubta ha deixar palesa la seva queixa a les autoritats espanyoles de forma oficial i diu que “han estat nombroses les mesures que el Govern de la Generalitat ha demanat a l’Administració de l’Estat des de la vigència de l’estat d’alarma, algunes de les quals han estat denegades”. Aquesta decisió, tanmateix, xoca amb una àmplia corrent d’opinió catalana, liderada en part, pel mateix president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, que demanava tancar Catalunya i sectoritzar de forma implacable els brots de contagi de la COVID-19. El manifest tanquemcatalunya.cat suma ja més de 180.000 adhesions i havia de permetre a l’executiu català agafar forces per vetllar, abans que res, per la salut i la vida dels catalans.
En concret la frustració del Govern es refereix a les denegació espanyola de les tímides mesures de confinament territorial adoptades com és el cas del de la Conca d’Òdena i d’altres mesures que des de les limitades atribucions autonòmiques era possible assumir sense posar en perill la piràmide de poder públic vigent a l’estat espanyol.
En aquest sentit, i de forma indirecta, per persistir en aquest esforç i definir una estratègia de mesures per tal de contenir la pandèmia generada per la COVID-19, en el nou escenari que es genera a partir del 14 d’abril, en els diferents àmbits socials afectats, s’adopten mesures tècniques bàsicament de protecció personal (mascaretes) i de distanciament social en els llocs de treball (evitant zones comunes, punts de reunió o interaccions properes). Aquestes mesures, segons els experts sanitaris, contenen un risc extraordinari, i poden posar en perill tota la feina feta fins ara.
